Tirant Lo Blanc

1. Investiga i explica la polèmica sobre l’autoria de l’obra.

La polèmica consisteix en que havent mort Joanot Martorell sense acabar l’obra la dona a Martí Joan de Galba i sembla ser que acabi els últims capítols de manera precipitada. Però segons el filòleg Joan Coromines opina que la intervenció de Martí de Galba es limita ha:
- Interpolar algun episodi durant l'estada de Tirant al'imperi Bizantí.
- Refer alguns capítols de l'estada del protagonista a Barbària.
- Ampliar l'epíleg.
- Dividir el text en capítols als quals posà títol.

Però també és dubtava d’aquesta coautoria ja que Joan Roís de Corella va posar els títols a cada capítol.

Quan en l’any 1964 Joanot Martorell va empenyorar el manuscrit del Tirant lo Blanc a Galba a canvi de 100 reals, Galba va tindreel llibre durant molt de temps en la seva possessió. I per això durant molts anys es va considerar Martí Joan de Galba coautor de Tirant lo Blanc però des de 1990 els especialistes jo no el consideren, ja que el que va fer va ser traduir una part de Tirant, una pregària de la Senyora Isabel de Llorís.

Aleshores segons alguns historiadors podem dir finalment que l’autor de Tirant lo Blanc ésJoanot Martorell.

2. Explica les diferències existents entre un llibre de cavalleries i una novel·la cavalleresca. Després justifica els motius pels quals considerem Tirant lo Blanc una novel·la cavalleresca.

En els llibres de cavalleries apareixen elements meravellosos en canvi en les novel·les destaca l’absència d’aquests elements. Els personatges tenen qualitats i capacitats inversemblantsen els llibres però en les novel·les de cavalleries els personatges són de mesura humana. I per últim el temps en els llibres de cavalleries és remot i l’ambient de fantasia, somni, misteri i fetilleria cosa que contribueix a crear una situació anacrònica però en les novel·les cavalleresques els temps són més pròxims i immediats.

Tirant lo Blanc es considerat novel·la cavalleresca pel seucaràcter de realisme i versemblança. La prosa cavalleresca utilitza un llenguatge planer i col·loquial li dóna versemblança a l’obra.

3. Amb els principals personatges de la novel·la construeix un quadre de les seves relacions, tenint present tant les seves amistats com les enemistats, les seves funcions de confidents o mitjancers, o d’antagonistes.

Tirant lo blanc: un gran cavaller, valent,fort i molt hàbil amb les armes, que planta cara a les situacions més arriscades i perilloses, lluitant a les batalles amb enginy i justícia. És un personatge molt amable i educat, que defensa uns ideals concrets i defensa el seu honor amb totes les seves forces. Però en el terreny amorós es mostra bastant tímid i vulnerable, i sovint aquest enamorament li porta conseqüències a la seva pròpia vida.Carmesina: és un personatge d’una gran bellesa amb un sol objectiu, conservar la seva virginitat. Té una bellesa singular , amb la qual Tirant es va enamorar completament d’ella, però de vegades es deixa endur molt facilment per les influències dels altres.
Diafebus: és un cavaller culte prestigiós i fidel. És amic íntim de Tirant i el seu propi cosí, company d’armes. Es va casar amb Estefania,filla del duc de Macedònia.
Estefania: donzella de Carmesina i íntima amiga, esposa de Diafebus.
Emperador: és l’amo de l’Imperi de Constantinoble. Home molt culte i educat, que es preocupa pels problemes de la cort, però no se’n adona del què passa al seu voltant i acaba morint de pena per Tirant i Carmesina.
Emperadriu: és una persona molt noble i honesta, molt respetuosa amb la gent i moltamable en uns certs àmbits, ja que amaga al seu marit la seva relació amorosa amb Hipòlit.
Hipòlit: és un personatge bastant insegur amb si mateix, jove, però sense gaire experiència i s’expressa amb un llenguatge culte i ben refinat. Ell mateix va ser qui va declarar el seu amor a l’Emperadriu.
Plaerdemavida: és amiga de la princesa Carmesina i també la seva donzella. És una persona molt...