Tirant Lo Blanc

Les cavalleríes de Tirant a Anglaterra

Tirant, ja sigui per vergonya o per humilitat, no va prendre la paraula de Guillem, però va encomanar al seu cosí Diafebus per a que reportès les festes londinenques. Li va explicar com va ser el seu primer combar a cavall, com havia fet el seu primer combat a peu amb el senyor de Muntalt i el seu primer combat per cortesía, pel servei d'una dama.

Elcombat amb el senyor de les Vilersemes pel fermall de la bella Agnès

Els reis eren a prop del riu i prop seu hi havia una parenta de la reina, filla del duc de Berrí anomenada la bella Agnès. Tirant, en veure la seva belleza i d'altres qualitats, es va agenoiar davant seu i li va demanar el seu fermall, el qual, per descordar-lo li havia de tocar els pits, ja que era cordat amb el seu vestit.Al dia seguent, mentre el Rei era a missa, va arribar un cavaller francès, el senyor de les Vilersemes que, molt gelòs, li va dir que de grat o per força li havia de donar el fermall, que ell havia destinat tota la seva cortejant-la i que llavors li pertanyia. Van entrar en discussió i hi va haber baralla civil. Va arribar la Reina i els va separar. Tirant i el senyor de les Vilersemes es vanreptar, amb lletres de batalla i a mort. Juntament amb el rei d'armes van anar a buscar totes les armes necessàries i el material requirit. Van començar a discutir a càusa de qui agafaba primer les armes, finalment el jutge ho va triar a shorts. Va comencar la baralla, va ser molt intensa i tots dos van perdre molta sang. Hi va haber un moment en què les ganivetades van ser tan seguides que tots dosvan acabar a terra moribunds. El jutge ja els creia per morts i va anar a dir-hi al Rei, però Tirant es va recuperar gràcies a les atencions de la bella Agnès.

Tirant va anar a Anglaterra d'incògnit. Els reis de Frisa i d'Apol·lònia i els ducs de Baviera i de Borgonya, desitjosos de baralla van acabar morts en mans de Tirant. Es va escampar tan lluny la seva fama que una dama, a Escòcia, vaobligar al seu enamorat cavaller, anomenat Vilafermosa, a entrar en combat amb ell, si nó no li dirigiría mai mès la paraula. La noticia va arribar a orelles del cavaller Kirieleison de Muntalbà, que va decidir venjar la mort del senyor, el rei de Frisa. Va anar abans aveure la tomba del seu senyor. Fou tal l'ira que va agafar que li va esclatar el fel i va morir. El seu germà Tom`pas de Muntalbàvolia lluitar per ell. Tirant el va vencer, i l'extranger superbiós va haber de suportar la humiliació pública de la retractació. Els jutges el van declarar deslleial, perquè en no guanyar, era ell que havia fet perjur. Prenguè l'habit de franciscà. Tirant havia estat el millor cavaller de les festes.

Tirant al camp de batalla

Tirant aconsegueix una rápida victoria contra els turcs. El duc deMacedonia no se n'alegra gens, però si que s'alegren per endur-se'n el botí del camp dels enemics, que roben vilment i injustament, ja que el triomf ha estat de Tirant i els seus homes.

Vista la derrota, el Soldà demana treves a Tirant a travès d'una carta que porta el savi Abdak·la Salomó. El duc de Macedonia vol la treva però Tirant no ja que pensa què és una táctica dels turcs per rearmar-se.Torna a comançar la batalla al costat del castell de Maleví, el fill del senyor del qual és Hipòlit. Tirant empra la táctica d'irritar i cansar els enemics. Al camp de batalla, els turcs es veuen acorralats i decideixen què l'única solució és matar Tirant. Mira de fer-ho el Rei d'Egipte en combat cos a cos, si no ho aconseguís, aleshores ho faríen a traició, disparant fletxes i dards des delluny. Ciprés de Partenó, un servent cristià dels turcs, decideix actuar com espia per als grecs. Durant l'estància de Diafebus a Constantinoble, ell i Estefanía es juren amor etern.

En veure la lletra de batalla es reuneix el consell i surten totes les enveges i els odis del duc de Macedonia a Tirant. El duc de Macedonia commina Tirant a deposat el bastó de la capitania i Tirant l'acusa...