tirant lo blanc

L'autor del famós Quixot, Miguel de Cervantes, va arribar a assegurar que el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell era el millor llibre del món. Al Quixot, el ingenioso hidalgo observa que al Tirant els cavallers mengen, descansen i fan testament quan moren, uns costums ben humans que la novel·la de cavalleries, fins a aquell moment, havia passat per alt.[1]
L'obra de Martorell, impresa perprimera vegada a València l'any 1490 i publicada a Valladolid en la traducció castellana, el 1511, és doncs una obra innovadora. Ho és perquè el que narra és creïble i perquè els personatges són humans i, com a tals, éssers complexos, amb debilitats i virtuts. 'Tirant lo Blanc' és també una novel·la total, perquè té registres lúdics i transcendents, i les aventures i desventures bèl·liques isentimentals del protagonista, el cavaller bretó Tirant, se succeeixen en diferents escenaris, el cavalleresc, el militar, el cortesà i l'amorós. Tot plegat converteix el text de Joanot Martorell en una obra moderna.[1]
Martorell va gestar segurament l'obra arran de la caiguda de Constantinoble a mans dels turcs (1453). L'escriptor i cavaller somiava un alliberament de la ciutat gràcies al protagonistacristià. La va començar a escriure a Barcelona el gener del 1460 i la precarietat econòmica el va obligar a empenyorar-la a Martí Joan de Gualba, que va intentar obtenir algun guany amb la novel·la inèdita fins al 1490, quan la va lliurar a impremta. L'obra, de 487 capítols, és narrada en tercera persona per un narrador que gairebé no hi intervé.[1]
Novel·les similars[modifica | modifica el codi]
Lagran majoria de novel·les de cavalleries tenien una inspiració fantàstica i els escenaris de les aventures acostumaven a ser llunyans i exòtics. Els cavallers havien de bregar amb monstres ferotges que se'ls interposaven pel camí i succeïen fets màgics. 'Tirant lo Blanc', però, no recorre a la fantasia. Tampoc ho va fer Curial e Güelfa, una altra novel·la catalana anònima del segle XV, si bé hiha algun episodi fantasiós. En aquesta novel·la anònima, l'element fantàstic és l'aventura en què el cavaller Espèrcius entra a la cova d'un drac per desencantar una donzella. En general, però, les dues obres catalanes tenen com a protagonistes personatges desmitificats i els referents històrics i geogràfics són reals. El món descrit és palpable i, alhora, Martorell deixa clar que els cavallerspoden formar part de la societat dels seus contemporanis.[1]
Un altre tret característic és la humanitat de l'heroi, que destaca més per la intel·ligència que no pas per la força. Tirant utilitza infinitat d'estratègies bèl·liques terrestres i marítimes i se serveix de l'enginy. I com tot home, també té una vida sentimental amb alguns moments eròtics i carnals. És un cavaller i, per tant, ha deretre homenatge amb heroïcitats a una dama de qui està enamorat. L'amor focalitza debats, parlaments i cartes i el to és sensual i lúdic, sobretot quan es descriuen els ardits de la Vídua Reposada, la picardia de la donzella Plaerdemavida, els amors de l'emperadriu amb Hipòlit i la relació de Tirant amb Carmesina.[1]
Martorell no tan sols beu de l'experiència a l'hora de donar a llum el 'Tirant loBlanc'. Abans d'escriure-la, l'escriptor havia fet un esbós de novel·la sobre el comte Guillem de Varoic, que es presenta als primers capítols com a precedent del Tirant. Ambdós es troben i Guillem adoctrina sàviament el jove cavaller. Les aventures de Guillem s'inspiren en el romanç anglès 'Guy de Warwick', del segle XII, i en el 'Llibre de l'orde de cavalleria', de Ramon Llull. Aquests primerscapítols defineixen l'ideal de la cavalleria com el concebien aquestes obres i el mateix Martorell en ple segle XV. De fet, els cavallers llegien tractats de cavalleria en què aprenien l'ofici. És el cas de Guillem de Varoic, que quan se li apropa un joveníssim Tirant està immers en la lectura de lArbre de batalles' de Bouvet.[1]
L'Autor[modifica | modifica el codi]

Article principal: Joanot...