Tirant lo blanc

2. Busca una reproducció gràfica d’un arnès del cavaller i situa-hi les peces que apareixen explicades per Guillem de Varoic a Tirant. Completa-hi també els noms de les que hi falten. Pots consultar Martí de Riquer, L’arnès del cavaller. Armes i armadures catalanes medievals (Barcelona: Ariel, 1968), en el qual trobaràs moltes il·lustracions , gravats i figures (observa per exemple la figura176).



2. Explica els termes següents : justa, torneig, pas d’armes , vot cavalleresc, lletra de batalla, cartell de deseiximent , rei d’armes , herald, porsavant. Revisa les notes al text en què trobaràs el significat d’aquest termes. També pots completar amb: Martí de Riquer. Lletres de batalla . Vol. I. Barcelona: Barcino3+, 1963. (Els Nostres Clàssics; 90).
Una justa : era un combatentre dos cavallers pujats al seu cavall armats amb llances on es colpejaven al cos (no amb intenció de fer ferides greus) i donaven espectacle a la gent.
Un torneig: era un espectacle cavalleresc que consistia en una lluita de cavallers que combatien agrupats en bàndols sota l ’arbitratge d'un altre cavaller experimentat.
El pas d'armes: era una manifestació dels cavallers que consistia en queun cavaller (mantenidor) es situava en un lloc estratègic, i prohibia el pas a tots els cavallers.
El vot cavalleresc: era un jurament realitzat per cavallers, en el qual declaraven que s'abstindrien d'una determinada cosa i que portarien a sobre un objecte singular o humiliant fins haver participat en un fes d’armes. La lletra de batalla: era una carta que un cavaller ofès trametia a un altrecavaller que considerava el seu ofensor, la qual el reptava a combatre.
El cartell de deseiximent: era un document de dret feudal mitjançant el qualun vassall es lliurava de les seves obligacions de fidelitat i es considerava amb possibilitats de fer-li guerra sense incórrer en traïció. El rei d'armes: eren oficials d’armes, experts en qüestions de cavalleria, i s’encarregaven de vigilar larealització justa dels combats entre els cavallers.
Un herald: era un oficial d'armes, vinculat a la cort d'un sobirà o un gran senyor, eren funcionaris experts en qüestions de cavalleria i heràldica.
El porsavant: era la categoria inferior dels oficis d'armes. Per ser oficial d’armes, es començava sent porsavant, i amb el temps, es podia arribar a ser herald o rei d'armes.
 
1.Buscadocumentació històrica sobre aquests ordes de cavalleria, per la qual cosa et pots servir, entre d’altres, del llibre de Maurice Keen: La caballería. Barcelona: Ariel, 1986. (Ariel Historia) . [Amb pròleg de Martí Riquer]
- L'orde de la Garrotera (o de la Garter) és d'origen anglès. Els reis anglesos concedien l'orde a cavallers estrangers de gran prestigi, com el rei Alfons el Magnànim, a qui va serconcedit l'orde el 1450, la qual cosa vinculava la Corona d'Aragó a l'orde anglès.
L'emblema de l'orde, que apareix a la insígnia, és una lligacama amb el lema «Honi soit qui mal y pense» (francès medieval: vergonya sobre qui pensi malament de tu) en lletres d'or. Els Membres de l'orde porten una lligacama així en les ocasions cerimonials.
Els nous nomenaments per l'orde de la Lligacama sempre sónanunciats el 23 d'abril, dia de Sant Jordi, patró d'Anglaterra.
Si bé la majoria d'ordes pertanyen a tot el Regne Unit, aquesta només pertany a Anglaterra, i el seu equivalent a Escòcia és el Molt Antic i Molt Noble Orde del Card (Most Ancient and Most Noble Order of the Thistle), i a Irlanda, el Molt Il·lustre Orde de Sant Patrici (Most Illustrious Order of St Patrick), si bé des de laindependència d'Irlanda ha caigut en desús i el darrer cavaller va morir al 1974).

- L' Orde de la Banda fou una orde militar del Regne de Castella.
Alfons XI de Castella i Lleó, estant a Burgos l'any de 1330 va instituir l'orde de la Banda, per a encoratjar-los a defensar la religió catòlica. Uns anys abans, en 1324, s'esmenta que un cavaller va ser premiat pel seu defensa de Baeza. Específicament,...