tirant lo blanc

FINAL ALTERNATIU

Tirant, desprès de demanar-li la mà a Carmesina i casar-se amb ella s’ha sent l’home més feliç i afortunat del món. És sense cap dubte el moment més feliç de tota la seva vida.
Els anys passaven sense cap preocupació i Tirant era cada cop més feliç amb la seva amada Carmesina. Durant tots aquests anys Tirant es retira dels combats i els duels per poder dedicar-se plenament ala seva amada i poder formar amb ella una família.
Anys més tard Carmesina va quedar-se embarassada de bessones, les quals les van bautitzar amb el nom de Judit i Montse.
Quan aquestes ja tenien dos anys, Tirant va agafar una malaltia molt extensa durant aquella època. Tirant s’anava debilitant dia a dia, però l’amor que Carmesina li demostrava i li feia sentir cada dia al seu costat feia queell pogués resistir, junt amb la il·lusió de veure créixer a les seves filles.
Tirant va poder vèncer la malaltia durant cinc anys, però passat aquest temps el seu cos no va aguantar més aquest patiment i el gran cavaller que hem conegut, una trista nit d’hivern tempestosa, va morir al costat de la seva amada i de les seves filles, les coses que mes havia estimat durant tota la seva vida.

SOMNIDE PLAERDEMAVIDA EXPLICAT PER CARMESINA

-Us he d’explicar Plaerdemevida un somni que vaig tenir. Quan vostè dormia en una de les cambres principals en companyia de quatre donzelles, vas veure que Estefania venia amb un estadal encès, per no portar gaire llum, i que anava al nostre llit i mirava si dormíeu. I veié que totes dormíeu, però tu estaves alienada, que no sabies si dormies o vetllavesI vaig veure en somni com Estefania obrí la porta de la cambra molt silenciosament, perquè no fes soroll, i com trobà el meu senyor Tirant i el conestable, que ja s'estaven esperant. I anaven en gipons, amb capes i espases, i calçaven peücs de llana perquè no fessin soroll en passejar. Quan ells entraren, ella apagà el llum i es posà la primera, amb el conestable de la mà; després venia elvirtuós. I ella, que en aquella situació semblava un mosso de cec, els portà a la meva cambra. Jo estava ben perfumada i algaliada, i no mal endreçada, vestida i no pas despullada. Tirant em tenia en els seus braços i em portava per la cambra besant-me molt sovint. I jo li deia"Deixa'm, Tirant, deixa'm!" I ell em posava sobre el llit de repòs.

Jo agafava un llibre d'hores i deia: "Tirant, jo t'hedeixat venir ací per satisfer-te una mica, pel gran amor que sento per tu." Però Tirant dubtava si fer el que jo li deia. I vaig segur dient: "Si tu m'estimes, per res no et deus estar d'assegurar-me dels temors futurs. I és que aquest compromís que jo he adquirit pel teu amor, no s'avé amb una donzella de tan elevada posició com jo sóc. No em deneguis el que et demano, car la meva castedat, en la qualjo he viscut, lliure de pecat, és lloable. És a precs d'Estefania que has obtingut aquesta amorosa gràcia, que m'ha deixat cremada per amor digne. Per la qual cosa et prego que et vulguis acontentar amb la gràcia que has aconseguit sota la responsabilitat i la culpa d'Estefania." "Per l'extrema i desaforada angoixa -deia Tirant- que veig que passa la majestat vostra, sereu condemnada per totsaquells qui senten l'amor, ja que us armeu, amb ofensa, contra vós mateixa. Però, amb tot, no vull que desconfieu del fet que jo falti a la meva paraula. I, amb tota confiança, jo creia que vós consentiríeu a la meva voluntat sense témer els perills futurs. Però, ja que a vostra altesa això no li plau i em voleu defraudar tant, jo em dono per content de fer tot allò que plaurà a la vostra majestat.""Calla, Tirant- deia jo -, i no t'angoixis per res, car la meva noblesa jau sota el teu amor." I li vaig fer jurar que no m’enutjaria contra la meva voluntat: "I posat cas que ho volguessis cometre, no seria poc el dany i l'angoixa que tu em daries; i seria tanta que de tu em lamentaria la resta de la meva vida, car la virginitat, un cop perduda, no es pot reparar." I he somiat totes aquestes...