TIRANT LO BLANC

TIRANT LO BLANC – INTRODUCCIO
VERSEMBLANÇA I FICCIO
Cervantes recomanava el Tirant als seus lectors perque era un llibre serios i divertit a l’hora i perque era un llibre diferent dels de l’epoca. La novel-la de cavalleria amb els seus personatges (Lancelot, Perceval etc.) models de l’ideal cavalleresc era una novel.la de fantasia (inconcreció temporal i geográfica, aventures impossibles,cavallers sobrehumans, gegants, dracs, mags…que cada cop eren mes increíbles. El Tirant en canvi presenta una cavalleria possible, creible i versemblant que obeeix tant al canvi de gustos de la societat del moment com a les necessitats del món de la cavalleria al S. XV ja que el lector cortesà s’hi podia identificar.
El llibre ens mostre un model de cavaller exemplar i huma a l’hora, possible icreïble. La versemblança es doncs una necessitat en aquell moment. Joanot Martorell era cavaller i coneixia molt be tot alló del que escrivia. Era un admirador de la cavalleria i reflecteix amb fidelitat els usos i costums caballerescos sempre tractats amb seriositat i respecte. Hi han molts episodis que podrien haver passat de veritat (la ceremonia en que Tirant és fet cavaller, les festes delcasament del rei d’Anglaterra, les justes i tornejos, els combats a ultrança amb les lletres de batalla que els envolten, l’explicació de l’Ordre de la Garrotera, etc.).
Ademés Martorell inclou episodis historics que tothom coneixia: L’alliberament de l’Illa e ROdes (fet real del 1444), la campanya per alliberar Constantinoble dels turcs, etc. Ademés l’autor fa que el seu protagonista corri per unageografía real, coneguda en el momento (Anglaterra, França, Sicilia, Rodes, etc.), tambe els noms dels cavallers son ajustats a la realitat del S. XV: EL Gran Turc, el Soldà de Babilonia, el Gran Caramany, etc.
Cal resaltar, peró, que estem devant d’una novela no d’un llibre d’historia, l’autor utilitza elements reals e histórics per construir la seva narració de ficció. Com hem dit la novel.la esversemblant i realista encara que tambe te alguns elements de ficció (l’aparició del rei Artus i la seva germana Morgana n’es un exemple, o l’aventura del cavaller Espercius que desencanta una doncella convertida en drac per un malefici). No se sap si aquest episodi estava en l’original de Martorell o va ser afegit pel seu amic Martí Joan de Galba qui deixa dit que va acabar la novel.la quanMartorell mor.
TIRANT, PERSONATGE DE CARN I OSSOS
Tirant es un cavaller valent, fort, hábil amb les armes, gran estratega militar a més de ser un cortesà educat i gentil. Però allò que mes sedueix es la seva humanitat. La novel.la de cavalleria havia acostumat al lector al heroi virtuós i exemplar, invencible i fet d’una peça, en canvi Tirant es mes ric psicológicament, tots els seus fets son propisdel comportament humà, amb les seves virtuts i defectes.
Tirant està fet de la fusta dels herois de la Materia de Bretanya. La seva pertinença al llinatge de Roca Salada, descendent del pare del mític rei Artús, l’entronca en una nissaga de resonancies literaries. Tirant conserva d’aquest precedents el seu carácter de cavaller virtuós, valent i admirable però viu un món real i moltes vegades surtferit de les seves batalles, el seu éxit no es deu a una força sobrehumana sino a la seva capacitat de resistencia i al seu enginy i dels seus coneixements de l’art de la guerra.
Pero on mes s’humanitza Tirant es en les escenes d’amor a on mostra les seves debilitats com a home. Enamorat de Carmesina des de el primer momento, el seu amor es ben terrenal, se sent atret per la seva bellesa i lesseves relacions són la história de la frustració d’un desig Amorós-sexual insatisfet.
La humanització de Tirant arriba a la máxima expressió en el moment de la seva mort perque contra tota tradició literaria, ell mor de malaltia i despres d¡haver fet testament. La crítica diu que al Tirant potser hi han elements biografics sobretot en la figura de Roger de Flor, el capità dels almogavers:
El...