tirant lo blanc

TIRANT LO BLANC
CAPÍTOL 117: Tirant és nomenat capità major de les tropes. Ell demana que desaparegués el dol del poble per la mort del príncep de la ciutat cristiana en la lluita contra els infidels, i per l’avanç de la morisma. En aquest capítol naix el foc d’amor de Tirant per la infanta Carmesina.

CAPÍTOL 118: Tirant és confessa amador de Carmesina davant de Diafebus.

CAPÍTOL 119:Diafebus aconsella a Tirant que no manifesta el seu mal d’amor. Diafebus conta a Carmesina l’amor del capità. El súbdit torna a ell i consola amb les paraules i l’abraçada de Carmesina al seu cap. La infanta entra en la seua cambra i conta el cas de Tirant a una donzella de la seua confiança. Aquesta dona era la filla del duc de Macedònia, Estefania. També apareix la dida de Carmesina, la ViudaReposada. Tirant es disculpa davant del emperador i li diu que la seua indisposició es devia a mals de mar i no al defalliment amorós. Acaba el capítol amb el desconcert de Diafebus que no compren la tristor de Tirant quan hauria d’estar content per haver vist a missa a la infanta.

CAPÍTOL 120: Tirant es lamenta que siga una dona qui l'ha vençut per terra i no un contendent en lliça.

CAPÍTOL 121:en un convit del rei, Tirant recomana canviar el nom de Carmesina, d’infanta a princesa, ja que anava a heretar el regne. El rei accepta la suggerència del capità. Hi ha consell on assisteix Tirant i Carmesina.

CAPÍTOL 126:La princesa avisa del perill del duc de Macedònia. Diafebus i Tirant es queden admirats del gran tresor de l’emperadriu. L'emperador vol saber el pensament que turmentaTirant per ajudar-lo.

CAPÍTOL 127:Tirant manifesta que el dolor li ve per la mort del príncep, motiu pel qual vol venjar-se dels infidels. La princesa vol saber el pensament que turmenta a Tirant. Ell finalment li diu que pateix mal d’amor. Aquest és l’autèntic dolor de Tirant.

CAPÍTOL 146: Els presoners cristians al servei de l’infidel són degraduats. La gent detinguda és penjada o venuda quanno s´ha pagat rescat per elles. Diafebus declara el seu amor a Estefania i reclama a la princesa que li deixe besar les mans i els peus per honor de Tirant. En un primer moment la princesa no accepta,però acaba penedint-se i accedeix per l´amor que li té, a Tirant. Li fa entrega a Diafebus d´una bossa de diners per al cavaller amat. Estefania acaba permetent que agafe dels seus pits un albarà quediu allò que segueix en el capítol següent.

CAPÍTOL 147: Estefania a l´albarà declara el seu amor a Diafebus, i la transmissió de béns i de possessions com a heredera del ducat de Macedònia.

CAPÍTOL 162: Estefania i el conestable estan disposats a ajudar el capità en el seu mal d´amors. Hi ha un trobament amorós en la cambra de la princesa. Després d´intercanviar raons múltiples se´n tornencadascú a la seua cambra. Hi ha una donzella, Plaerdemavida,que s´havia fet la dormida i que està disposat a contar un somni que mostra les coses que havia presenciades en l´habitació de la princesa.(bodes sordes)

CAPÍTOL 163: Plaerdemavida relata els jocs amorosos de Tirant i la princesa, i l´acte sexual de Diafebus i Estefania. Com faltava forment i blat per als cristians, es delibera atacarset naus de genovesos en el port de Bellpuig. L´empresa té èxit. Un turc relata la vinguda del Gran Caramany amb el rei de l´India, porten un gran tresor. El primer sobirà portava sa filla per a donar-la en matrimoni al soldà. Tirant veu la possibilitat de fer-se amb el botí, atacant l´armada imperial.

CAPÍTOL 189: Tirant té jocs amorosos amb la princesa quan de sobte arriba a la cambra deCarmesina l´emperadriu, i després l´emperador. El capità sent gran vergonya i s´amaga. L´emperador fa festes de vuit dies en les quals un cavaller desconegut, Diafebus, anava llançant per terra qualsevol rival. Davant de l´admiració de la concurrència Tirant es disposa a júnyer amb ell. Quan Diafebus se n´adona vol retirar-se però l´obliguen a lluitar. Quan passa per davant de Tirant, Diafebus alça...