tirant lo blanc

CAPÍTOL 231:

Com Plaerdemavida posà Tirant en el llit de la princesa

[...]

-L'esperança que tinc del vostre propi plaer m'obliga a servir-vos, encara que conegui que la grandària de la meva culpa supera els límits, però augmenta en mi l'ús de la raó , sabent que sou mereixedor de tal premi1. I perquè sapigueu la meva benvolença, a l'hora que l'emperador voldrà a sopar, la vostra mercè2,deixant a part les preocupacions, es deixi trobar, i jo us prometo posar-vos en la cambra de la meva senyora; ja que en la reposada nit arriben els solaços a les persones enamorades3, combatent amb doble poder la sol·licitud tenebrosa, on augmentarà el vostre plaer.

I mentre parlaven, l'emperador, que sabé que Tirant era a la cambra de la duquessa, va enviar a cercar-lo i el van distreure delssues pensaments.

Quan Tirant va ser amb l'emperador al consell van parlar molt de la guerra i de les coses que hi eren necessàries; i ja a aquella hora tots anaven vestits amb el que era necessari per fer-la.

Quan va ser nit fosca, Tirant vingué a la cambra de la duquessa; i com que l'emperador sopava amb les dames, Plaerdemavida entrà alegre a la cambra i prengué Tirant per la mà i sel'endugué. Tirant anava vestit amb un gipó de setí carmesí4, abrigar amb un mantell i amb una espasa a la mà. I Plaerdemavida el posà en un recambró. I hi havia una gran caixa amb un forat que hi havia fet perquè pogués respirar. El bany que tenien preparat allí, davant la caixa. Desprès de sopar, les dames dansaren amb els galants cavallers, i quan veieren que Tirant no hi era deixarien de dansar il'emperador es retirà a la seva cambra, i les donzelles se n'anaren i deixaren la princesa al seu recambró5 on hi havia Tirant, sola amb les que l'havien de servir. Plaerdemavida, amb l'excusa de treure un drap de lli prim per al bany, obrí la caixa i la deixà un mica oberta i hi posà roba a sobre perquè cap de les altres no la veiessin. La princesa es començà a despullar, i Plaerdemavida la posà enel lloc on Tirant la podia veure ben bé. I quan ella fou tota nua, Plaerdemavida va prendre una candela encesa per fer plaer a Tirant: li mirava tota la seva figura i tot el que anava descobrint i li deia:

-A fe meva, senyora, que si Tirant dos aquí, si us toqués amb les seves mans com faig jo ara, crec que ho preferiria més que si el fessin senyor del reialme de França.

-No ho creguis,això -va dir la princesa-, que s'estimaria més ser rei que no tocar-me com tu ho fas.

-Oh, Tirant, senyor, i no sou vós ara? Com és que no sou a prop d'aquí per poder veure i tocar la cosa que més ameu en aquest món o en un altre? Mira, senyor Tirant, vet aquí els cabells de la senyora princesa; jo els beso en nom teu, que ets el millor cavaller de món. Vet aquí els ulls i la boca: jo la beso pertu. Vet aquí les seves dues mamelles cristal·lines6, que tinc cadascuna en un mà: les beso per tu: mira que petites són, dures, blanques i llises. Mira Tirant, vet aquí el seu ventre, les cuixes i el secret7. Oh trista de mi, que si fos home, aquí voldria acabar els meus últims dies! Oh Tirant, on ets tu ara? Per què no vés a mi, que et crido tan pietosament8? Les mans de Tirant son dignes de tocaraquí on jo toco, i ningú més, que això és un mos9 amb qui tothom es voldria ennuegar10.

Tirant mirava tot això i sentia tot el delit del món per la gràcia amb què Plaerdemavida ho deia, i li venien grans temptacions de sortir de la caixa.

Desprès d'estar bromejant així una estona, la princesa entrà en el bany un va dir a Plaerdemavida que es despullés i entrés al bany amb ella.

-Només hofaré amb una condició.

-Quina?- va dir la princesa.

Respongué Plaerdemavida:

-Que permeteu que Tirant estigui una hora al vostre llit, i que vós hi sigueu.

-Calla, que ets boja! - va dir la princesa.

-Senyora, feu el favor de dir-me que , si una nit Tirant vingués aquí, sense que ho sabés cap de nosaltres, i el trobéssiu al vostre costat, què diríeu?

-Què li havia de dir? -va...