Tirant Lo Blanch (Valenciano)

Tirant lo Blanch
Aquesta novel·la narra les proeses d’un cavaller humil que per propis mèrits aconsegueix el grau de capità general de les tropes de l’Imperi Grec, casar-se amb la fillade l’Emperador, després de vencé els turcs i esdevindré hereu a tron. Aquesta ascensió respon a una estructura en que, progressivament, els capitals ens parlen de com Tirant passa perdiferents fases de aprenentatge i graus d’experiència militar, humana i cortesana.
Una de les característiques que fan de aquesta novel·la una novel·la original es la presentaciód’aquesta com si es tractés d’una traducció. Un altre dels trets específics es la innovació respecte al món del exhaurit de la vella tradició francesa que recrea la Matèria de Bretanya. Per aquestmotiu queda fora de la novel·la l’element sobrenatural. Altra característica que defineix el Tirant lo Blanch es la presència de l’humor i la ironia. Aquesta, de vegades, titllada d’unevident erotisme que port derivar en obscenitat però que mai arriba a la pornografia.
Aquest estil familiar i agradós als ulls del lector es barreja amb altre de to solemne i culta queatorga als personatges una pedanteria, reflex de la societat del moment que fluïa amb aquesta forma de raonar.
Tirant, en concret, tot i que no renuncia mai al registre dels cavallers dela tradició artúrica, participa dels recursos d’aquest estil mes col·loquial en un afany d’atorgar al personatge un vesant més humà. La novel·la, en conclusió, respon a una literatura deevasió del moment contemporani i de clares reminiscències al període d’aurat de la cavalleria.
Però aquestes composicions que donaven una visió irreal d’un passar llunyà troben en elTirant un gran contrapunt. La novel·la recrea per tant un mon contemporani versemblant, molt diferent del real però que esdevé el resultat d’unes circumstancies admissibles a la lògica.