Tirant lo blanch a anglaterra.

Temes: amor i guerra
Informació de classe
En aquesta novel•la hi apareixen nombrosos models amorosos. Tot es mou al voltant del sexe. Tots el personatges tenen afers amorosos, i tenen desitjós impurs que en la majoria dels casos s'arriben a consumir. Fins i tot els personatges de la novel•la fan ús de la religió per satisfer la seva desmesurada fam sexual, com per exemple l'afer en que Diafebusva besar tres vegades a la boca a Estefania en llaor de la santíssima Trinitat.
En la guerra Martorell admet les formes exteriors de la fe unitària cavalleresca, però ell és un esperit nou (científic, minuciós i sensual). Les estratagemes mostraven els tres esperits anteriors ja que Tirant posseeix un esperit positivista, és a dir tot el que ell va fer era comprovable i per tant es podiapositivar en proves.
Bibliografia
La novel•la pot ser dividida en cinc part, que corresponen als llocs geogràfics respectius en què es desenvolupen, i a totes apareix una doble línia argumental (amor/guerra), unida però per una única trama.
Els amors de Tirant i Carmesina no són intervingut per el tema de la guerra com passa amb les altres parelles sinó que com que l'amor que es produeix entre ellsés lo suficient important com per tractar un únic tema. Els amors dels dos personatges, la immortalitat dels quals és un lloc comú en tractar de Tirant lo Blanch i que ha volgut ésser explicada de diverses maneres, és un festeig galant i descarregat amb escenes elegants i lascives, la qual cosa mostra d'alguna manera la realitat. El que potser sobta és que la novel•la cortesana i cavalleresca noméssol oferir-nos una faç d'aquest festeig.
Martorell, amb les seves metàfores i la seva retòrica, elegantitza aquest fulminant enamorament de Tirant, tan arran de terra, que mai, per molt que s'idealitzi, no deixarà de tenir un caràcter marcadament, humanament, sensual. Però tampoc no deixarà de tenir una elegant i subtil cortesia.
Cites de la lectura
En la lectura hi ha diferents cites, quemesclen escenes d'amor i de guerra com per exemple la de la pàgina 206: “Tirant, adolorit com estava, va tornar al llit. Llavors, la viuda va tancar-se a la cambra de la vella de la casa, es va despullar prestament i e va vestir amb una camisa perfumada com si hagués entrat en batalla; i tota descordada va tornar a la cambra i es va posar al costat de Tirant; i en gran atreviment i poca vergonya liva dir: - Si sabéssiu el treball que la meva cansada ànima passa pel vostre amor, seria impossible que no tinguéssiu pietat de mi. ¿Quina major voluntat que la meva trobareu en qualsevol altre? Sempre vaig ser lleial al meu marit i no he estat coneguda per cap altre home. Major glòria us seria tenir-me constantment a la vostre cambra, que no estimar donzella fingida i sotmesa a un moro captiunegre. Si ella no ha estat lleial al seu pare, ¿Com ha de ser fidel al seu marit? Estimeu a qui us estima i oblideu a qui no us vol bé” en aquesta és compara a la Viuda Reposada amb un cavaller que ha d'entrar amb camp clos per a lluitar amb un altre. Un altre exemple d'aquests jocs és el que diu a la pàgina 115: “- Senyor, la vostra majestat ha de saber que tot el meu mal és de mar, ja que els ventsd'aquesta terra són més prims que els de ponent.” Aquí Martorell compara figures marines amb amoroses, i a més estableix un joc de paraules “d'amar amb de mar”. Un altre exemple pot ser el de la pàgina 194 que diu així: “I després de sopar, pretextant mal de cap, es va retirar amb el pols molt mogut (ja que esperava entrar en lliça, en camp clos amb cavaller jove, i dubtava de la perillosabatalla), i va manar a les donzelles que se n'anessin a dormir i tanquessin la porta de la seva cambra.” En aquest exemple és veu clarament la relació que estableix Martorell entra amor i guerra amb el text: “ja que esperava entrar en lliça, en camp clos amb cavaller jove, i dubtava de la perillosa batalla”. Comparava el sexe que podia venir a continuació amb una guerra, ves a saber com va acabar la...