Tirant lo blanch

* Versemblança de l’obra
Tota obra ja sigui de ciència ficció o de fantasia ha de ser versemblant encara que sigui totalment irreal i falç el que es narra en ella. Un autor ha de crear el seu món, establir unes regles en ell i sota cap concepte superar o trencar aquestes regles si es vol mantenir una certa credibilitat i serietat en l’obra encara que aquesta sobrepassi la veracitat.
Quanparlem de versemblança i de Tirant lo Blanc, cal dir que és un dels factor imprescindibles i més característics de l’obra, factor que dóna aquesta reputació al Tirant i que la va fer distingir de les demés de la seva època i ser alabada i admirada per altres escriptors posteriors com Cervantes. Però ja no només aquest factor és imprescindible en aquesta obra sinó que és vital per entrar en qualsevolmón imaginari i poder viure emocions tot convivint amb una irrealitat.
S’han enumerat i analitzat alguns fragments de l’obra que fan del Tirant una obra creïble i congruent:
1. Fets/personatges històrics: Joanot Martorell inclou dins de la seva obra gran quantitat d’esdeveniments històrics ocorreguts majoritàriament durant el segle XVI. Gràcies fonamentalment a les anotacions de pàgines queinclou l’adaptació s’han recopilat alguns:
I. És noticia per tots els regnes cristians com el sereníssim re d’Anglaterra ha manat celebrar cort general a la ciutat de Londres i ha contractat matrimoni amb la filla del rei de França, que és la més...(Pàg.101, darrer paràgraf)
Martorell ens dirà que aquest rei s’anomenava Enric, cosa que permet identificar-lo amb Enric VI d’Anglaterra des de 1422fins a 1471.
II. Arribà al port de Constantinoble i eixit a terra a la ciutat, la trobà que estava molt subjugada pels turcs, i sabé com els trucs feien estables per als cavalls de la major església de la ciutat (Pàg.108, línia nº15).
En la històrica conquesta de Constantinoble per MehmedII (29 de maig de 1453), els turcs entraren efectivament al temple de Santa Sofia, el profanaren i elconvertiren en estables per als seus cavalls.
III. Però, perquè vós ni ell no perdeu el premi de la batalla, jo us trobaré un jutge competent, que ens res no sigui sospitós ni a vós ni a ell: és del nostre ofici, ascendit a rei d’armes, el qual s’anomena Clarós de Clarença, home molt entès en les armes (Pàg. 122, línia nº18).
Efectivament, els reis d’armes dels ducs de Clarence portaven eltítol, des de mitjan del segle XIV, de Clarenceaux. És molt provable que Martorell conegués a aquest personatge durant la seva estada a Anglaterra (1438-1439).
2. Espais geogràfics: gran part l’obra, com ja em vist, està ambientada en un espai geogràfic existent i real. Ja des de un principi, Martorell ens situa en un espai que és Anglaterra, anomenant altres llocs com Gal·les o la mateixaciutat de Londres. També podem observar com en la novel·la s’anomenen altres llocs coneguts:
I. I hi havia una parenta de la reina anomenada la bella Agnès, filla del duc de Berrí (Pàg. 115, darrer paràgraf).
El ducat de Berry comprenia un conjunt de territoris de la França central. A l’època de redacció del Tirant, el ducat de Berry s’havia integrat a la corona francesa.
II.Posteriorment, arribaren a Anglaterra, d’incògnit, els reis de Frísia i d’Apol·lònia(Polònia) i els ducs de Bavera( Baviera) i de Burgunya (Borgonya), perquè no volien ser reconeguts per ningú (Pàg. 133, línia nº7).
Frísia: Regió del nord d’Europa compresa entre el nord-est dels Països Baixos i el nord-oest d’Alemanya.
3. Edificacions: en alguna ocasió, l’escriptor descriu escenes on apareixenmonuments ja siguin esglésies, castells o palaus no ficticis:
I. I després de la seva mort, li feren grandíssima honor, i el seu cos fou soterrat a l’església de Sant Joan de Letrà ( Pàg.111,línia nº7).
Església paleocristiana de Roma, a mitjan del segle V (San Giovanni in Laterano).
II. Primerament, que es fes una capella sota l’advocació del benaventurat senyor sant Jordi en un castell...