Tirant lo blanch

INTRODUCCIÓ:
Intenció I estructura del treball
Encara ens recordem de quant ens vam conèixer, i avui ens ajuntem per fer feina junts. Tenim bones
esperances per a aquest treball i pensem que ens pot sortir molt bé. El fet per el qual realitzem aquest treball és
que l'obra en si és total! Creiem també que amb un llibre així hem de fer un treball (per dir−ho d'alguna
manera) collonut!.
Lanostra intenció és molt clara, volem consagrar l'obra de Joanot Martorell com el que és, una novel·la total!
Aquesta novel·la cavalleresca ens ha agradat molt ja que no és tan avorrida com altres llibres que hem llegit
anteriorment. Ja sia per la trama que hi ha en l'obra o tal vegada sia per que Tirant és un home de carn i ossos,
pensa i reflexiona, i per tant l'acció pot arribar a ser espontània(com per exemple quan va matar al Lauseta).
Un altre causa per la qual realitzem aquest treball es per perfeccionar la nostre expressió i per fer amb més
fluides els nostres posteriors treballs. Aquest treball ens ha servit també per saber seleccionar informació i per
aprendre a resumir−la.
L'estructura del treball és la que segueix els cànons establerts per la professora. El treball constade tres parts:
una introducció on es fa referència a la situació de vida de Joanot Martorell, a més i entra aquest apartat. La
segona part és l'anàlisi de l'obra, estudiant la línia argumental, l'estructura de la novel·la, els fets històrics, els
personatges, tema d'amor i guerra i les tècniques narratives. La tercera part i última d'aquest treball és la
conclusió.
Situació de l'autor i del'obra, el context literari
L'afició d'Alfons el Magnànim als llibres i la seva actitud de protecció als artistes en la cort napolitana va fer
que fos considerat un monarca humanista. Molts escriptors van mostrar la seva admiració per ell, deixant clara
la seva afició per les llengües, la ciència i la música.
La cort del Magnànim es va convertir en una bona protectora del renaixement italià, quehavia nascut a les
riques ciutats comercials. De tota manera, aquest moviment, no arribà a ser gaire fort en la cultura catalana;
només València va ser considerada tímidament renaixentista. Mentre les altres terres de la Corona vivien en
plena crisi, València era una ciutat rica i en expansió demogràfica. Els precursors de la seva activitat
econòmica i del seu aire medieval i renaixentistacreen les noves classes urbanes: els professionals liberals i la
burgesia comercial. L'ampliació del públic lector , la importància de les ciutats i el renaixement van crear una
nova sensibilitat literària, més realista.
València era el centre de la literatura catalana del segle XV, encara que l'esperit medieval regnava sobre els
nous aires renaixentistes. Sense comptar un petit grupd'humanistes, la literatura catalana va seguir la
ideologia i estètica medieval i el Renaixement. Amb aquest panorama va néixer Martorell que va rebre
influències de dos tipus: Ramon Llull i el llibre de l'ordre de cavalleria, Rois de Carella, Enrique de Villena,
Dante i Baccaccio.
Martorell pertanyia a una família de la mitjana noblesa, durant molt de temps establerta a Gandia. Francesc
Martorell, parede Joanot fou cambrer del mateix rei i jurat a València, morí entre els anys 1433 i 1437.
Martorell era uns dels set fills que tingueren Damiata de Montpalau i Francesc Martorell. Tots els indicis
diuen que Joanot va néixer a Gandia al voltant de l'any 1413 1414. Joanot ja amb la designació de cavaller
("mossèn Johanot Martorell"), apareix atestat, per primera vegada, en el document del 14 demarç del 1433.

1

Joanot Martorell, que restà solter tota la vida i del qual no es coneix descendència il·legítima, ens apareix com
una figura típica de la mitjana noblesa valenciana del segle XV. Cavaller bregós es mou amb desimboltura en
les més lluïdes corts i és respectat pel seu mestratge en l'exercici de les armes com a combatent singular.
El 1437 canvià lletres de batalla amb el...