tirant lo blanch

3. RESUM PER CAPÍTOLS:
Capítol I-IX:
En l’illa d’Anglaterra, hi habitava un cavaller de gran fama anomenat Guillem de Varoic. Als 56 anys decideix abandonar la vida d eles armes si emprèn un viatge a Terra Santa per redimir-se dels seus pecats. Allí, fa creure a tothom que ha mort i així pot retornar secretament a Anglaterra i establir-se a les terres de Varoic per dur a terme una vidaermitana fins a la fi dels seus dies, tot vivint de l’almoina i sense ser reconegut per ningú, ni tan sols per la seva dona ni pels seus antics vassalls. Uns moros comandats per el rei de Canàries amenacen d’envair l’illa. El rei anglès, després de ser derrotat en 9 batalles consecutives, es refugia al castell de Varoic. En aquesta fortalesa se li apareix una donzella que li ordena que si vol salvar elregne ha de nomenar capità del seu exèrcit el primer captaire que vegi. L’endemà, Guillem que ha baixat a la ciutat a captar, es troba el rei, que li demana que accepti el comandant de les forces angleses.
Capítol X:
És la resposta i els consells definitius que l’ermità dona al rei. A partir de l’experiència de l’ermità li diu com a de preparar les batalles contra els seus enemics.
Capítol XI:El rei fa manar de fer tot el que l’ermità l’havia aconsellat. Van a veure la Comtessa, la dona del Guillem de Varoic per demanar-li sofre viu que es el que els hi faltava per fer les granades.
Capítol XII:
El rei dona l’ordre a l’ermità per a que vagi a fer les granades. I per la nit d’amagades sense que ningú el veies va anar a tirar les granades al camp dels moros. A mitjanit quan ja totestava en flames els moros intentaven apagar el foc amb aigua, però per molta aigua que posessin el foc no s’apagava. El rei moro al veure tot aquell desastre es va retirar amb els seus homes que havien pogut escapar al castell d’Alimburg.





Capítol XIII-XXVII:
En aquesta lletra de batalla, el rei de Canàries repta el d’Anglaterra a un combat singular. El monarca, atesa la seva joventut iinexperiència, renuncia a la corona en favor del comte ermità i és aquest qui lluita contra el rei, acaba vencent-lo. Els sarraïns no compleixen el pacte establert. Després de diversos episodis bèl·lics, que evidencien els coneixements militars de Guillem de Varoic, els sarraïns són derrotats de manera definitiva. Guillem es dóna a conèixer a la seva dona, que li prega que resti al seu costat, ala qual cosa ell es nega. Finalment, es retira de nou a fer vida ermitana, després d’haver renunciat a la corona a favor de l’antic rei.
Capítol XXVIII:
El rei d’Anglaterra prepara la festa de la seva boda amb la filla del rei de franca. Un dels gentilhomes que es dirigien a la festa es van adormir sobre el cavall i el van portar fins a l’ermità. Al arribar es va despertar i es va asseure ambl’ermità per parlar.
Capítol XXIX:
El Tirant Lo Blanc explica a l’ermità perquè es diu d’aquesta manera, també li explica com va ser la seva experiència estan en la cort del rei de França el dia en que es confirmava el matrimoni i el rei feia una gran festa en que ell estava assegut al costat de la reina i l’infanta. També li explica que va preguntar perquè el rei no s’havia fet cavaller durant lesguerres amb els moros i li diuen perquè havia perdut totes les batalles fins que no va arribar Guillem de Varoic. Li diu que anant a Anglaterra per poder rebre l’ordre de cavalleria es com ha arribat fins a ell.
Capítol XXX:
Tirant lo Blanc li pregunta a l’ermità quin es el seu pensament i si ell va rebre l’ordre de cavalleria i li respon que si fa uns 50 anys en una batalla contra els moros.Al veure Tirant que fa molt que va rebre l’ordre de cavalleria li demana consells de com servir aquest ordre de la millor manera.
Capítol XXXI:
Tirant lo Blanc li diu a l’ermità lo content que està d’haver parat allà i d’haver-lo conegut a ell. Li demana que li expliqui quina cosa es l’ordre de cavalleria. L’ermità li diu que tot això esta explicat en el llibre que guarda ell i l’obre i...