tirant

Tirant a Anglaterra
Amb motiu de les noses del Rei d’Anglaterra amb una filla del Rei de França, Tirant lo Blanc, un gentil bretó de vint anys acudeix per a participar al exercicis d’armes que allà se celebren acompanyat amb vint companys seus.
Mentre es dirigeix a Londres, Tirant cau dormit sobre el seu cavall, i acaba arribant a casa d’un ermità anomenat Guillem de Varoi. Guillem el rep, iTirant li explica que anava a les festes de Londres per a ser armat cavaller, però Guillem se’n a dona de que no té ni idea del que és l’ordre de cavalleria. Tirant li prega que l’ensenyi, i ell li mostra el llibre Arbre de batalles. Aquest se’l regala i Tirant se’n va després de fer la promesa de que li explicarà qui havia sigut el millor cavaller.
Després de les festes, Tirant i els seuscompanys tornen a casa del ermità després d’un any i cent dies. L’ermità li demana que l’expliqui qui ha sigut el millor cavaller, però Tirant esquivava la pregunta, fins que el seu cosí Diafebus, li diu que Tirant havia sigut el millor cavaller.
L'ermità sol·licita que li expliquin les seves proeses, i Diafebus accedeix a fer-ho. Tirant va ser el primer que va rebre l'orde de cavalleria, va fer eljurament de rigor i el Rei d'Anglaterra li va donar el cop d'espasa, set donzelles la hi van cenyir i quatre cavallers li van posar els esperons; i va ser portat al tro reial per la Reina i una duquessa, i es va asseure al costat dels monarques.

L'endemà, va fer els seu primer combat i, en presència de tota la cort, va matar un cavaller lluitant a cavall. Després va lluitar a peu i va aconseguirfer caure el cavaller de Muntalt, al qual va haver de matar perquè no va voler-se rendir a la seva lliberalitat.
Pocs dies després, una donzella parenta de la Reina, anomenada la bella Agnès, filla del duc de Berrí, portava en el pit una magnífica joia. Tirant la hi va demanar, tot prometent-li que, si accedia a la seva pretensió, la serviria i combatria per ella. Concedit això per la donzella,es va presentar l'endemà a la cort un cavaller anomenat el senyor de les Vilesermes, qui, invocant el seu antic amor per la bella Agnès, va desafiar Tirant. Aquest va acceptar la lluita, després d'una violenta discussió, i va rebre la seva lletra de batalla. Els dos cavallers van lluitar de nit en un bosc amb fortes armes ofensives, però protegits només per una camisa, i tots dos van caure molt malferits per terra. El senyor de les Vilesermes va morir, i Tirant va quedar-se sense sentits i cobert de sang. Van arribar a l'indret el Rei, alguns cortesans i la Bella Agnès, que va fer reanimar Tirant i va plorar la mort de l'altre cavaller. Tirant va ser portat a la ciutat per curar-li les ferides, i el senyor de les Vilesermes va ser enterrat. Els jutges del camp van dictar la sentència delcombat, declarant al senyor de les Vilesermes màrtir d'armes i  atorgant a Tirant la glòria de la batalla.

Dos mesos després, quan Tirant passava per una plaça va ser atacat per un gos alà del príncep de Gal·les, i va lluitar amb el gos sense armes fins a matar-lo, i va ser considerada aquesta batalla com una victòria sobre un cavaller. Poc després, van arribar a Anglaterra, d'incògnit idesitjosos de participar en les festes, els reis de Frisa i d'Apol·lònia i els ducs de Baviera i de Borgonya, que es van presentar quatre lleons ensinistrats que portaven, als quals feien servir com a missatgers. Sense pronunciar ni una paraula van dir que eren cavallers i que pretenien lluitar contra tot aquell que acceptés el seu repte. Va ser Tirant qui es va disposar a combatre amb els quatredesconeguts i qui els va vèncer i matar.

Poc després, un cavaller escocès anomenat Vilafermosa, va voler lluitar amb Tirant, ja que la seva estimada només parlaria amb ell si l’arribes a vèncer. Tirant li va demanar temps per a guarir les seves ferides.


Quan passava tot això, Maldonat, servent de Tirant que feia un viatge per va saber que els quatre cavallers que Tirant havia mort eren reis i...