tirant

Els personatges:
Caracteritza el personatge de Tirant i la resta de personatges masculins importants:
Tirant es presentat com un cavaller de carn i ossos. Resistent i fort, però vulnerable i mal apte com a enamorat. Tirant es una persona intel·ligent, però Martorell ens reflecteix la seua feblesa tan en les relacions personals com la vulnerabilitat que les batalles amoroses li porten. Tot ivèncer a moltíssims cavallers, lluitar contra gegants, contra un gos ferotge... malgrat això, Tirant també és veu en situacions ridícules, com per exemple quan en una batalla li arrenquen els queixals, o quan ridículament es trenca una cama fugint de la cambra de Carmesina.
Tirant és un cavaller hàbil amb les armes i una gran estratega militar, amb gran ànim i amb dots de comandament innegables, amés de ser un cortesà educat i gentil. Les seues victòries militars no són fruit de cap actuació personal decisiva, sinó el resultat dels seus coneixements de la guerra i, sobretot, de la seua astúcia, i la majoria dels enfrontaments militars es resolen gràcies a un estratagema i, a voltes, mitjançant alguna traïció.
Martorell ens presenta a Tirant com un personatge atractiu que tot i tenir el cosple de cicatrius, no tenir queixals... continua sent atractiu i seductor. Tot i ser un seductor, les seus relacions amb la princesa, són la història de la frustració d'un desig amorós-sexual insatisfet. Degut a la timidesa i la “poca traça” que mostra davant la princesa li porten de vegades situacions que voregen el ridícul.
A més em de tenir present, la seua fe cristiana, que Martorell enspresenta d'una manera etnocèntrica. També ens presenta un Tirant lluitador per l'honor de la cavalleria i disposat a que aquesta classe no perdi el seu orgull, fet que em identificar la vida paral·lela de Martorell.
La humanització de Tirant arriba a la màxima expressió en el moment de la seua mort, ja que és un fet vertaderament insòlit que un cavaller mori d'una ximple grip.
Tot i que els altrespersonatges masculins de l`obra no tenen un matís psicològic tan gran trobem també que l'Emperador troba el contrapès a la seua dignitat imperial en comentaris força col·loquials i familiars, a més que se'l ridiculitza acusant-lo d'impotent, a més se'l considera força autista pel que fa a la relació amb la seua esposa ja que no s'assabenta de la relació de l'Emperadriu i Hipòlit.
Una altrepersonatge que ens el presenta com a grosser i beneït és Felip, infant del rei de França. Tot i això acaba casant-se amb la infanta del regne de Sicília, Ricomana, que tot i assessorar-se per diverses persones per saber si aquest li convé, prefereix acceptant-lo ja que aquest esdevindrà rei.
Per altra banda, és remarcable la figura de Diafebus, cosí de Tirant ja que tots dos mantenen una molt bonaamistat, i fins i tot Tirant li regala el títol de comte a aquest.
Justifica si els personatges són plans o rodons:
El tractament dels personatges que fa Martorell és un aspecte digne de ser remarcat ja que esdevé tota una novetat en desvincular-se dels convencionalisme i de les estereotipades conductes que trobem en les figures de la literatura cavalleresca medieval. La conducta que manifesten norespon a cap arquetipus prefixat, i evoluciona al llarg de la narració i és, per tant, una mostra de la complexitat psicològica de l'ésser humà.
Per això, la majoria de personatges que presenta Martorell són rodons, ja que, o bé tenen una complexitat psicològica o bé, perquè tenen una evolució negativa.
En el cas de Tirant, considerem que és un personatge rodó ja que ens mostra un cavaller fort ivalent en batalles, però autista i covard per a les relacions personals.
La Viuda Reposa es presentada al principi com una dona sabia i amb experiència, la qual va ser la dida de Carmesina, però a mesura que la novel·la avança ens la presenta com a malvada ja que intenta torçar la relació entre Tirant i Carmesina.
Carmesina en canvi és el personatge que té menys complexitat psicològica,...