Tirant

A ANGLATERRA
Narra les aventures del cavaller ermita Guillem de Varoic, que vena els sarrains i allibera Anglaterra. Anant de camí cap a les festes de casament del rei d'Anglaterra, a les quals acudeixen,cavallers de tot el món, Tirant s'adorm dalt del cavali i quan es desperta es troba amb I'ermitá Guillem de Varoic, que l'alli4ona sobre la cavalleria. A la cort, el rei d'Anglaterra nomenaTirant cavaller i aquest participa en diversos combats cavallerescs amb éxit. Acabades les festes, Tirant visita l 'ermitá i Diafebus, cosí de Tirant, ti explica com havia aconseguit Tirant ser el millor cavaller.
A SICÍLIA I RODES
En assabentar-se Tirant que I'illa de Rodes és assetjada, hi va acompanyat de l'infant Felip, fiil del rei de Franja. A Sicília, Felip s'enamora de la princesa Ricomana.Mentrestant, Tirant allibera Rode s i marxa a Terra Santa i rescata alguns captius cristians. Quan torna a Sicilia, Tirant ajuda 'infant Felip en el casarnent amb la princesa Ricomana.
A L'IMPERI GREC
Tirant acudeix a Constantinoble per lluitar contra els turcs, que amenacen 1'imperl bizantí. L'emperador el fa capitá general de l'exércit, i Tirant guanya totes les batalles grácies al seu valor ienginy. A més, abunden les escenes referents a I'enamorament de Tirant i la princesa Carmesina, i al seu festeig ple de dificultats, malgrat l'ajuda de la donzella Plaerdemavida. Tirant ha de superar un munt d'obstacles, i finalment les intrigues de la Viuda Reposada i les c ircumstáncies polítiques fan que Tirant i Plaerdemavida es trobin embarcats en un vaixell que naufraga a les costes del nordd'África.
AL NORD D'ÀFRICA
Tirant allibera l''imperi de l'amena4a deis turcs, es casa amb Carmesina i és nomenat césar de l'imperi. Tanmateix, Tirant emmalalteix i mor després de fer testament. Carmesina també mor pel dolor que li causa la mort del seu marit. L'emperador mor per la pérdua de la Pilla. A la fi, Hipólit, I'escuder de Tirana es casa amb l'emperadriu i esdevé emperador.

Resum delllibre
I Tirant s’enaI Tirant s’enamora de Carmesina.
Tirant arriba a l’illa de Sicília, mentre el Rei es trobava reunit amb el seu consell, Tirant s’enrecordà de l’Emperador de Constantinoble i de la carta que li havia enviat, que deia el següent:
Jo, Federic, Emperador de L’Imperi grec, et salude i reverencie, Rei de l’illa de Sicília.
Fidel al pacte dels nostres avantpassats et comunique que elSoldà moro, aliat amb el Gran Turc, ha envaït el meu imperi amb un gran exèrcit. Hem perdut moltes ciutats i pobles i jo, ja vell, no puc combatre, amés el meu fill major, el més gran que tenia en aquest mon, ha mort en combate assassinat pels seus mateixos homes. Tots sabem que tens un poderós caballer anomenat Tirant lo Blanc, cavaller de l’ordre de Sant Jordi, que es conegut per les sevesvaleroses gestes que enalteixen la dignitat militar.
Per aixó et demane que vinga a servir-me i jo li donaré tot el que voldrà.
Així doncs Tirant, anà a servir-le complagut. Quan va arrivar, tras les reverències corresponents, va aceptar el bastó de capitania.
L’Emperador portà a Tirant a sa casa i aquest va voler fer reverència a la senyora Emperadriu i la senyora Infanta, i així es va fer. Tirant vaentrar en la cambra on es trobaben les dones y quan va demanar la torxa i s’il·luminà la cambra s’acostà al llit de la Infanta i li besà la mà. Després obrí les finestres i va contemplar la gran bellesa de L’Infanta Carmesina, que a causa del calor estava mig descorada i mostrava els seus pits. I així s’enamorà de la bellesa de la princesa Carmesina.


II La declaració amorosa de Tirant.
Al cap dequinze dies de la vinguda de Tirant, es carregaren les naus de provisions, soldats, etc per a combatre. Tirant preguntava cada día per la princesa, i tan gran era el que sentia per ella que cuan es trobava davant seva, no satrevia a dir-li res del que sentia. La princesa va demanar que si Tirant tenia gust, s’acostara a l’hora del migdia amb poca gent. Va cridar a Diafebus i tots dos van anar al...