Tirra y libertad
Convençut de la necessitat d'ajudar els republicans espanyols en la seva lluita contra els nacionals feixistes, Carr, un jove treballador sense ocupació i membre del PartitComunista, deixa Liverpool i viatja a Espanya per unir-se a les Brigades Internacionals. creua la frontera catalana i casualment acaba allistat en la milícia del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM)Excel•lentment ideat per Ken Loach, Terra i Llibertat, resulta un dels pocs simples retrats sobre la guerra filmats. Escenes - una de les més representatives - com el debat assembleari que es porta aterme en un poble alliberat amb èxit per la milícia, mostren aquesta mena de caràcter pseudo-documental (documental fictici) de la pel•lícula. Ens transmet amb cada personatge un sentiment d'afecte acada un d'ells. Per cada tret se sent, cada ferit es pateix i cada mort es plora.
Queda claríssim que la lluita antifeixista és present en tot moment de la pel•lícula, i és reflectit aquest caràcterprofundament ideològic que la guerra va comportar; on voluntaris venien per la lluita contra el feixisme - és els drets i la unió del poble contra la repressió i violència d'un estat totalitari -.Aquest aspecte resulta molt emotiu tenint en compte que venir a Espanya en les situacions en que estava suposava una probabilitat molt alta de perdre la vida. Insistentment, és marcat aquest aspecteunitari, de força i de ideologia comú.
Tot i tenir totes les esquerres una ideologia compartida, no resulten ser una unió hegemònica com la Nacional, on hi havia un únic líder inqüestionable. Totsactuaven de la mateixa manera, responent les ordres dels seus superiors. Les esquerres, però, es troben en desequilibri - no són un grup unificat - i sindicats com el POUM, la CNT i la FAI aprofiten aquestmoment on tenen més poder per dur a terme la seva revolució social, començant per les col•lectivitzacions de les empreses o terres. En la pel•lícula, una de les escenes més importants, com ja s'ha...
Regístrate para leer el documento completo.