TIT LIVI PAU 2015

LLATÍ II – Textos per a les PAU 2015

TIT LIVI: Ab urbe condita, I

SELECCIÓ DE TEXTOS DE TIT LIVI
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.

Prefaci.
Orígens-Ròmul (1-17)
Numa (18-21)
Horacis i Curiacis. Mort d’Horàcia (23-26)
Tarquini Prisc: origen, establiment a Roma i elecció reial (34-35.6)
Servi Tul·li: obra de govern (42-44)
Tarquini el Superb: origen i elecció reial (46.4-49), construcció del temple
capitolíi diversos prodigis (55-56), setge d’Àrdea, episodi de Lucrècia i
derrocament de la monarquia (57-60).

1. Prefaci
¿Valdrà la pena escriure les gestes del poble romà des de l’origen de la seva ciutat? Ni
n’estic segur ni, si ho estigués, m’atreviria a dir-ho, perquè m’adono que és un tema
tan antic com conegut, des del moment que sempre hi ha nous escriptors que confien
poder aportar quelcom denou a la història o poder superar l’antiguitat rude en l’art
d’escriure.
Sigui com sigui, em serà motiu de complaença haver-me ocupat jo mateix, per la
meva banda, de la memòria de les gestes del poble més important de la terra. I si
entre un seguit tan gran d’escriptors la meva fama és escassa, em consolaré pensant
en la noblesa i en la importància d’aquells que enfosqueixen el meu nom.
La tascaimplica, a més a més, un treball immens, perquè aquesta ciutat es remunta a
més de set-cents anys1 i perquè, partint d’uns començaments insignificants, ha arribat
a l’extrem de patir problemes a causa de la seva pròpia magnitud; estic ben segur que
els primers orígens i els fets immediats no plauran gaire a la majoria de lectors que
frisaran per arribar als últims temps en els quals les forces d’unpoble tan vigorós es
destrueixen elles mateixes. Però, amb tot això jo també busco una recompensa al meu
treball: allunyar-me un temps de la contemplació dels mals que la nostra època ha vist
al llarg dels anys, mentre vaig investigant amb tota la meva atenció els fets antics,
defugint del tot qualsevol preocupació que pugui inquietar l’ànim d’un escriptor,
encara que no aconsegueixi desviar-lo dela veritat.
Les coses que han precedit o han acompanyat la fundació de l’Urbs es presenten
embellides més aviat amb llegendes poètiques que amb testimonis fiables de les
empreses dutes a terme, i no és la meva intenció demostrar-les o refutar-les. A
l’antiguitat, se li concedeix aquesta llicència de fer més sublim el naixement de les
ciutats barrejant les coses humanes amb les divines. I si aalgun poble és lícit
divinitzar els seus orígens i fer-ne responsables els déus, el poble romà ha obtingut
tanta glòria amb les armes que, quan diu que Mart és el seu pare i el del seu fundador,
els altres pobles de la terra ho han de tolerar amb tanta equanimitat com suporten el
seu domini.
Però, tant si aquests relats o altres de semblants han de ser criticats, com si han de
ser acceptats, no pensodonar-hi gran importància; cal que se’m concedeixi tota
l’atenció per a aquestes altres coses: quina mena de vida va existir, quins costums hi
va haver, per quins homes i amb quins mètodes, en la guerra i en la pau, fou creada i
engrandida la nostra potència; després, que se’m vagi seguint mentre la disciplina ja
començava a trontollar una mica i primer els costums es van fer com a relaxats, acontinuació van anar baixant cada cop més; i quan, finalment, van començar a
desplomar-se fins a arribar a aquests temps en els quals no podem aguantar ni els
nostres mals ni els seus remeis.
1 Tradicionalment s’ha considerat que l’any de fundació de Roma va ser el 753 aC.

1

1

LLATÍ II – Textos per a les PAU 2015

TIT LIVI: Ab urbe condita, I

El més saludable i fructífer de l’estudi de lahistòria és que un en pot treure tota mena
de lliçons, escrites en documents il·lustres; d’aquí un agafa el que convé imitar per a
ell mateix i per a l’Estat, i el que convé evitar, perquè és ignominiós a l’inici i al final.
D’altra banda, o bé m’enganya l’afecció al treball que he començat, o bé mai no hi va
haver cap estat més gran ni més irreprotxable ni més ric en bons exemples, ni dins
cap altra...