Titulo

Sergio Dominguez

Capitalismo: Una història de amor

Pel·lícula dirigida per polémic director Michael Moore, que recomano plenament a tots els adolescents i no tant adolescents per veure unsistema de govern el qual està acabant amb la llibertat d’expressió del poble i que ens mostra una realitat ficticia que manté enganyada al poble. Al principi de la pel·lícula fa una burla al sistemaamericà mostrant imatges de la época romana explicant la seva societat i política i durant uns segons introduïnt imatges actuals del sistema governamental americà diguent d’alguna manera: Milers d’anysd’evolució i perfeccionament dels pensaments polítics per estar tots en pau i per culpa d’uns quants l’estem perdent.
Estic segur que aquest ‘documental’ haurà portat una gran polémica als EstatsUnits, sobretot negative, ja que el que mostra és la pura realitat i fins i tot es queda curta del que està passant allà però com la majoria dels americans tenen el cap menjat pels polítics creuen queel seu sistema polític és el millor.
Hipocresia seria la paraula que definiría a un polític i sort que a la pel·lícula no mostra tota la part fosca de la política.
Hi ha una frase que diu a lapel·lícula: la fortuna de pocs a canvi de la desgracia d’altres i si no era així no crec que hi hagués molta diferencia.
És curiós com fins i tot sent testimonis de la situació que estem vivint preferimquedar-nos de braços creuats i esperar.
Una altra part en la que és mostra que fácil es arruinar-se és quan parla de la Bolsa, que són els principals especuladors i causants del capitalisme aAmérica juguen amb els diners de la gent i s’amaguen a l’hora de donar la cara.
Podem dir que el capitalisme és com una màscara que amaga un infern per al poble. El temps de vida d’aquest sistema és moltbonic tal i com mostra a la pel·lícula però quan ja no hi ha manera d’amagar l’estafa la recessió que cau sobre el país es impresionant per això el director demana un sistema igualitaria que no...