Tngfnfg

Resum Història T-9

1. L’evolució demogràfica

La transició demogràfica va començar amb la baixada de la taxa de mortalitat que va disminuir un 10% entre els anys 1877 i 1930, degut principalment a l’avanç tècnic de la medicina i la millora de clavegueram e higiene. Consegüentment l’esperança de vida va augmentar dels 34.8 anys fins a 50 en trenta anys.
Amb la davallada de la taxa demortalitat va augmentar la població i va fer disminuir la taxa de natalitat.
Van començar els moviments migratoris interiors que van comportar una redistribució regional de la població. Les concentracions més nombroses van tindre lloc a Barcelona i Madrid seguits per Bilbao i Sevilla. També va existir l’emigració cap a ultramar (1880) tot i que amb l’esclat de la primera Guerra Mundial va disminuir.2. Endarreriment agrari i conflictivitat pagesa
L’agricultura espanyola es basava principalment en els cereals, les oliveres i la vinya i va iniciar el segle XX havent de fer cara a la crisi agrària del segle XIX arran d’Europa.
La causa immediata de la crisi va ser l’arribada a Europa de productes de països amb una agricultura extensiva mes competitiva com Argentina ,EEUU, Canadà...
Lacompetència dels cereals estrangers va comportar una baixada de preus i una reducció dels ingressos i caiguda de beneficis. Aquesta situació va originar protestes, coordinades per la Lliga agrària. La crisis cerealista va anar acompanyada de la crisi de la viticultura, que va ser molt intensa a Catalunya, on el conreu de la vinya havia assolit una gran extensió degut a la plaga de la fil·loxera aFrança fins que aquesta va arribar a Catalunya. A causa de la mort de les vinyes es va iniciar un conflicte entre els rabassaires i els propietaris.
Gràcies a l’establiment de nous aranzels i el creixement de la producció es va superar la crisi. Les principals causes de la millora agrícola van ser les noves rompudes i la intensificació dels conreus per els fertilitzants artificials, lesllavors... i la introducció i especialització de nous conreus. A conseqüència d’això la producció de cereals es va establir com el conreu principal a Espanya així com la vinya, les oliveres... Pel que fa a Catalunya, va seguir una evolució semblant però una mica més avançada.
Tot i això van començar a sorgir problemes degut a l’estructuració de les terres. Els latifundis repercutien a tenir baixosrendiments no deixava avançar a les noves tècniques de conreu, ja que aquests només produïen quantitats necessàries per la subsistència. Però tot i així el problema més gran eren els pagesos sense terra, que finalment amb l’aprovació de certes lleis en van anar adquirint poc a poc.
3. Els progressos de la indústria
Al primer terç del segle XX va sorgir un creixement de l’economia espanyoladegut a l’ús de l’electricitat i el petroli com a noves fonts d’energia. Això va permetre mecanitzar casi totalment la producció industrial. El progrés de l’electrificació va tenir dues grans etapes: primer va ser només per ús públic i després va passar a l’ús industrial. A Catalunya va ajudar a disminuir la necessitat de carbó gràcies a la producció d’hidroelectricitat. D’altra banda, el petroli vaajudar en l’aparició de l’automòbil. A més a més també va avançar la transmissió d’informació amb el telègraf i més tard el telèfon i la radio.
Al principi del segle XX el producte industrial espanyol va augmentar considerablement. A Catalunya, el nivell d’industrialització era tres vegades millor que el de la resta d’Espanya i la indústria de béns de consum era la més important.
Es vanexpandir les industries com l’alimentària, la tèxtil i la química. Més tard també va créixer la indústria siderúrgica creant el complex espanyol més important del segle XX. Els beneficis de les exportacions de ferro i acer van ajudar a la diversificació industrial. D’aquestes noves indústries destaca la indústria elèctrica juntament amb la metal·lúrgica que va ser molt important pels automòbils i els...