to muscular

Didàctica de l’Educació Corporal a Educació Infantil

Bloc 2: Elements essencials pel desenvolupament dels infants de 0 a 6 anys
2.4. To muscular i diàleg tònic
Activitat:
Descripció i anàlisi dels 6 vídeos presentats des de la perspectiva dels canvis que es donen a nivell de to al llarg de cadascuna de les accions dels infants i les seves implicacions.

Bloc 1: GATEIG. Només cal ferl’anàlisi dels dos primers. El tercer és una mostra de les conseqüències d’una paràlisi cerebral i és a títol informatiu.
Bloc 2: TREPA
Bloc 3: AIGUA

Cal fer una comparativa també dels aspectes més diferenciadors dels dos vídeos de cada bloc.
Convé també fer esmena a algun autor rellevant en el tema del to i les emocions

Bloc 1: Gateig

Vídeo 1:
A partir de la visualització del vídeo, espot analitzar com l’infant que apareix desenvolupa un gateig incipient, ja que s’observa com encara no existeix suficient força a nivell ossi ni muscular que permeti un gateig fluid.
Pel que fa la maduració, s’observa l’existència de la llei céfalo-caudal, la qual corrobora que el creixement no és lineal i hi ha un major desenvolupament maduratiu a la zona central i les extremitats superiors del’infant, amb les quals manté la força per aguantar el seu cos amb major facilitat.
Observem també, l’existència de moviments poc fluïts i hipertònics, degut a la immaduresa de la coordinació intermuscular. Veiem doncs, com encara existeix un to elevat i una tensió de la musculatura que l’impossibilita la consecució de moviments fluïts tant en braços com en cames.
Tot i així, hi ha unaintenció d’avançar cap a la direcció de l’adult, l’infant es balanceja però el seu cos encara no li permet desplaçar-se de manera fluida. Aquest moviment però, li permetrà assajar i preparar-se cap a l’acció de gatejar, la qual s’anirà perfeccionant cada vegada més, a mesura que avanci el seu desenvolupament.
D’altra banda, pel que fa l’equilibri,veiem que és capaç d’estirar el braç per buscarl’objecte que li crida l’atenció. Quan realitza aquesta extensió, l’infant rep informació d’una sensació propioceptiva: es desequilibra i immediatament col·loca la mà al terra. Per tant, direm que tot i existir un equilibri precari, ha sigut capaç d’identificar aquesta sensació i reequilibrar-se.
Per a Wallon (1974) l’ esquema corporal és una necessitat que es constitueix segons els desitjos del’activitat. No és una dada inicial, ni una entitat biològica o física, sinó el resultat i el requisit d’ una relació ajustada entre l’ individu y el seu medi.
En aquest moment del vídeo, es pot observar com l’infant està interactuant amb el seu entorn, té un objectiu concret i ho vol aconseguir, per tant, per mitjà de les seves accions anirà formant-se una imatge del seu esquema corporal que li permetràavançar progressivament en el domini del seu cos.

Al final del vídeo, es pot observar com quan l’infant s’estira cara amunt, l’esquena encara queda totalment enganxada al terra, fet que demostra que encara existeix una petita hipotonia a la columna vertebral.
Per acabar, cal esmentar que tots els elements analitzats durant la visualització del vídeo, ajudaran al nen a l’automaduracióprogressiva del seu to muscular, el qual poc a poc li permetrà anar desenvolupant un desplaçament i unes accions més perfeccionades.

Vídeo 2:

En aquest vídeo, veiem a un infant més petit que l’anterior, amb menys control del to, ja que no disposa de força ni a les extremitats superiors ni a les inferiors per permetre un gateig fluid. A diferència de l’altre infant, aquest no és capaç d’avançar niamb els braços ni amb les cames degut a la seva hipertonia més elevada, existeix més resistència i tensió de la musculatura. Es pot veure clarament com realitza contínuament moviments descontrolats que indiquen que no existeix cap control sobre el seu cos.
De igual manera, es mostra com manté les mans tancades i hi ha un estat de tensió de la musculatura bastant rellevant.
Pel que fa...