Todo del Universo

1. INTRODUCCIÓ
Quan observem el cel en una nit sense núvols ni llums propers hi podem distingir molts estels.
Durant el dia també hi són, però la llum solar ens impedeix veure´ls.
Els nostres avantpassats es van fixar en les agrupacions d’estrelles i la seva imaginació les uní
formant figures capricioses; així sorgiren figures humanes, d’animals i d’altres objectes. Aquests
grupsd’estrelles, que es mouen juntes a l’espai, s’anomenen constel·lacions. Cadascun té un nom
particular: Orió, l’Óssa Major, Lira....
Una nit qualsevol. Mires el cel i veus tot un munt d’estrelles. Va passant la nit i les estrelles van
canviant de posició. De sobte apareix una estrella fugaç que emet un raig de llum força llarg, i
demanes un desig. Podem quedar embadalits durant hores davant la contemplaciód’un espai que
se’ns mostra infinit: l’Univers.
L’ésser humà, d’antuvi, davant l’espectacle grandiós de l’Univers, s’ha fet unes preguntes:
• Com s’ha originat tota aquesta immensitat?
• On som, enmig d’aquest Univers que ens sembla infinit?
• Quins mecanismes determinen els moviments de la Terra, dels planetes i de la resta d’astres
(cossos celestes)?
Algunes d’aquestes preguntes ja hanestat contestades per la ciència, gràcies a l’avenç de la
tecnologia. D’altres, però, romanen sense contesta definitiva, malgrat que hi ha teories força
engrescadores.
L’astronomia és la ciència que estudia els astres, tant la seva composició com els seus moviments.

2. UN LLARG CAMÍ
Al llarg de la història hi ha hagut persones que han anat aportant el seu gra de sorra per al
coneixement delsmoviments dels astres i l’estructura de l’Univers.
Ha estat un camí molt lent fins a l’arribada de les noves tecnologies, cap a finals del segle XIX.
2.1. Aristòtil (segle IV a.C.)
T’has fixat mai en l’ombra que tapa la Terra en un eclipsi de Lluna? Quina forma té?
T’has fixat mai en l’arribada d’un vaixell a la costa, des que comença a veure’s fins que hi arriba?
Aristòtil fou un filòsof,astrònom i matemàtic grec que, fent aquestes dues observacions, va
concloure que la Terra era esfèrica. Per què?
• La forma de l’ombra en els eclipsis de Lluna, que es produeixen quan la Terra s’interposa entre el
Sol i la Lluna, és sempre circular. Això li féu suposar que la Terra era esfèrica.
• Quan un vaixell s’atansa a la costa, la primera part que veiem és sempre la punta del velam.Després, a mesura que s’atansa, anem veient progressivament la resta del vaixell. Aristòtil deduí
que això succeïa perquè la forma esfèrica de la Terra tapava la part inferior del vaixell.
D’altra banda, Aristòtil creia que la Terra estava immòbil, mentre que el Sol, la Lluna, els planetes i
les estrelles es movien girant al seu voltant, seguint òrbites circulars. Cal dir que el cercle eraconsiderat la figura perfecta, i que totes les creences religioses consideraven la Terra com a centre
de l’Univers, com a lloc fonamental i primigeni.
1

14Els models astronòmics que consideren la Terra com a centre de l’Univers s’anomenen
geocèntrics.
2.2. Ptolomeu (segle II)
Ptolomeu fou un astrònom i matemàtic grec que ideà un complex model geocèntric per tal
d’explicar els moviments de laLluna, el Sol, els planetes i les estrelles. Considerà que la Terra era
al centre, immòbil, envoltada de vuit esferes que transportaven els astres fins aleshores coneguts.
Ptolomeu considerà que cada esfera tenia un moviment específic, d’acord amb les observacions de
les posicions dels diferents astres. El resultat final era un complicat sistema d’esferes concèntriques
(cada una a l’interior dela immediatament superior) dotades de complexos moviments. Descriví
vuit esferes que, per ordre de proximitat a la Terra, situada al centre, transportaven els diversos
astres:

2.3. Copèrnic (segle XVI)
Copèrnic fou un capellà polonès que proposà un nou model que simplificava molt el model de
Ptolomeu. El Sol estava al centre i tant la Terra com la resta de planetes giraven al seu...