todo filosofia
Páginas: 6 (1461 palabras)
Publicado: 13 de marzo de 2015
Miriam Jurado Alcaide 1rA Batx.
Filosofia
TEMA 9. Dimensió social:
individu i societat.
INTRODUCCIÓ
L’ésser humà necessita relacionarse amb als altres per poder desenvoluparse com a ésser
humà. Aquesta necessitat s’anomena sociablitat. Aquest procés es conegut com a
socialització, que ens permet relacionarnos adequadament amb els altres.
1. SOCIABILITAT DE L’ÉSSER HUMÀ
Conèixer i tenir en compte les diferències culturals i socials, ens permet pensar moltes de les
coses que formen part de la nostra experiència quotidiana. Hi ha un factor que es present en
qualsevol forma de la vida humana coneguda com “el seu caràcter social”. En qualsevol lloc
l’home viu en grup, comparteixen coneixements, costums... Des de l’antiguetat, s’ha considerat que existeix en l’ésser humà una tendència innata a viure
en societat. Això s’ha barrejat amb el terme sociabilitat, consisteix en la inclinació a viure amb
altres individus de la mateixa espècie, tant en la responsabilitat com el treball per garantir la
supervivència.
Ens centrem en els seus fonaments biològics,és a dir, la cooperació i l’agresivitat, i l’harmonia
o la disharmonia.
1.1 FONAMENTS BIOLÒGICS DE LA SOCIABILITAT
Estem tan acostumats a viure en societat, que hi veiem l'efecta d'una tendència natural en
nosaltres.
Indeterminació instntiva:
tots els animals posseeixen una determinació instintiva
completa, funciona am el mecanisme de reacció i adaptació. Aquest aprenentatge es possible amb tres factors: la permeabilitat, la intel∙ligència i el cos social.
Llarg periode d'immaduresa:
el nen humà esta completament indefens i es manté
d'aquesta manera molt de temps.
Inexistècia de qualitats físiques destacables:
l'ésser humà no posseeix trets que el
faci destacar físicament respecte els altres animals.
1.2 COOPERACIÓ I AGRESIVITAT
La naturalesa humana ens convida a creure en el nostre caràcter social. Existeix en nosaltres un cert interès pels altres i una certa predisposició a buscarne la companya i col∙laboració.
Amb aquestes relacions harmòniques i cooperatives l'ésser humà estableix relacions de
competència, rivalitat...
L'existència de relacions clarament competitives o violentes ha promogut una dobe discussió sobre el seu origen i sobre la funció que exerceixen en l'organització i pervivència del sistema
social. Tres explicacions:
Agresivitat i violència:
elemens inherents a la naturalesa humana. L'ésser humà és un
ésser egoista. El que és natural entre els homes és la rivalitat i la competència.
Darwinisme sociologic:
no tan sols els individus i les espècies evolucionen, també ho
fan les societats. Un dels mecanismes que afavoreix aquest procés és la lluita per la supervivència que viuen els individus i col∙lectivitats. El conflicte és un mecanisme
imprescindible per l'espècie humana.
Factors externs:
l'ésser humà no és agressiu ni competitiu per naturalesa, sinó per
neessitat.
1.3 HARMONIA I DISHARMONIA SOCIAL
L'ésser humà és sociable, necessita la companya i reconeixement dels altres, però sent la necessitat d'individualitzarse pel temor de ser engolit per la societat. L'ésser humà també
necessita intimitat i solitud.
L'inconformisme i la crítica es converteixen en poderoses eines de transformació social. El
conflicte és un important element cohesionador.
La major part de les organitzacions han aconseguit de canalitzar de forma socialment
acceptable aquestes inclinacions, de manera que tan sols derivin en violència oberta.
2. EL PROCÉS DE SOCIALITZACIÓ
2.1 DEFINICIÓ DE SOCIALITZACIÓ
És el procés pel qual una persona s'adapta al seu entorn i incorpora els elements
socioculturals que se li posen a l'abast, se'ls fa seus i estableix, en relació a la seva manera
de ser, la importància que exerciran en la seva vida quotidiana i que finalment col∙laboraran a ...
Filosofia
TEMA 9. Dimensió social:
individu i societat.
INTRODUCCIÓ
L’ésser humà necessita relacionarse amb als altres per poder desenvoluparse com a ésser
humà. Aquesta necessitat s’anomena sociablitat. Aquest procés es conegut com a
socialització, que ens permet relacionarnos adequadament amb els altres.
1. SOCIABILITAT DE L’ÉSSER HUMÀ
Conèixer i tenir en compte les diferències culturals i socials, ens permet pensar moltes de les
coses que formen part de la nostra experiència quotidiana. Hi ha un factor que es present en
qualsevol forma de la vida humana coneguda com “el seu caràcter social”. En qualsevol lloc
l’home viu en grup, comparteixen coneixements, costums... Des de l’antiguetat, s’ha considerat que existeix en l’ésser humà una tendència innata a viure
en societat. Això s’ha barrejat amb el terme sociabilitat, consisteix en la inclinació a viure amb
altres individus de la mateixa espècie, tant en la responsabilitat com el treball per garantir la
supervivència.
Ens centrem en els seus fonaments biològics,és a dir, la cooperació i l’agresivitat, i l’harmonia
o la disharmonia.
1.1 FONAMENTS BIOLÒGICS DE LA SOCIABILITAT
Estem tan acostumats a viure en societat, que hi veiem l'efecta d'una tendència natural en
nosaltres.
Indeterminació instntiva:
tots els animals posseeixen una determinació instintiva
completa, funciona am el mecanisme de reacció i adaptació. Aquest aprenentatge es possible amb tres factors: la permeabilitat, la intel∙ligència i el cos social.
Llarg periode d'immaduresa:
el nen humà esta completament indefens i es manté
d'aquesta manera molt de temps.
Inexistècia de qualitats físiques destacables:
l'ésser humà no posseeix trets que el
faci destacar físicament respecte els altres animals.
1.2 COOPERACIÓ I AGRESIVITAT
La naturalesa humana ens convida a creure en el nostre caràcter social. Existeix en nosaltres un cert interès pels altres i una certa predisposició a buscarne la companya i col∙laboració.
Amb aquestes relacions harmòniques i cooperatives l'ésser humà estableix relacions de
competència, rivalitat...
L'existència de relacions clarament competitives o violentes ha promogut una dobe discussió sobre el seu origen i sobre la funció que exerceixen en l'organització i pervivència del sistema
social. Tres explicacions:
Agresivitat i violència:
elemens inherents a la naturalesa humana. L'ésser humà és un
ésser egoista. El que és natural entre els homes és la rivalitat i la competència.
Darwinisme sociologic:
no tan sols els individus i les espècies evolucionen, també ho
fan les societats. Un dels mecanismes que afavoreix aquest procés és la lluita per la supervivència que viuen els individus i col∙lectivitats. El conflicte és un mecanisme
imprescindible per l'espècie humana.
Factors externs:
l'ésser humà no és agressiu ni competitiu per naturalesa, sinó per
neessitat.
1.3 HARMONIA I DISHARMONIA SOCIAL
L'ésser humà és sociable, necessita la companya i reconeixement dels altres, però sent la necessitat d'individualitzarse pel temor de ser engolit per la societat. L'ésser humà també
necessita intimitat i solitud.
L'inconformisme i la crítica es converteixen en poderoses eines de transformació social. El
conflicte és un important element cohesionador.
La major part de les organitzacions han aconseguit de canalitzar de forma socialment
acceptable aquestes inclinacions, de manera que tan sols derivin en violència oberta.
2. EL PROCÉS DE SOCIALITZACIÓ
2.1 DEFINICIÓ DE SOCIALITZACIÓ
És el procés pel qual una persona s'adapta al seu entorn i incorpora els elements
socioculturals que se li posen a l'abast, se'ls fa seus i estableix, en relació a la seva manera
de ser, la importància que exerciran en la seva vida quotidiana i que finalment col∙laboraran a ...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.