Tokio Blues


TREBALL DE LECTURA DE CATALÀ



Haruki Murakami
Tokio Blues


Norwegian Wood


Verónica Jiménez Sanz
4rt B


ÍNDEX

Capítol 1 ________________________________________________________1

Capítol 2 _________________________________________________________2

Capítol 3________________________________________________________3

Capítol 4 ________________________________________________________4

Capítol 5 ________________________________________________________5

Capítol 6 ________________________________________________________6

Capítol 7 ________________________________________________________7

Capítol 8 ________________________________________________________8

Capítol 9________________________________________________________9

Capítol 10 ________________________________________________________10

Capítol 11 ________________________________________________________11







CAPÍTOL 1

RESUM


En Toru, mentre estava dins l'avió amb destí a Alemanya, es va posar a pensar en tot el que havia pasat fins en aquell moment.
Va recordar la tardor de 1969, quan estava a punt de fervint anys, caminant per aquell prat amb la Naoko.
Encara així, en aquell moment no podia recordar ni visualitzar del tot la cara de la Naoko, li costava molt.
Aquella tarda, la Naoko i en Toru van estar parlant d'un pou que havia en aquell prat, però que en Toru mai l'havia vist, encara així se'l podia imaginar. També van estar parlant sobre les relacions, a la Naoko no li agradaven, ja quepensava que no tenen sentit.
Ell va intentar escriure tot el que podia de la Naoko, del que recordava d'ella, però no era capaç. El que més li dolia era que ell l'estimava, però ella a ell mai el va estimar, i ella ja no hi es.



OPINIÓ PERSONAL

El que m'ha transmés aquest capitol es tristesa, per la part que deia que la Naoko ja no tornaria. Em recorda
a la gent que conec, familia oamics, que viuen a la península i no ens podem veure molt.


VOCABULARI
Trasbalsar (pàg.1 línia 17 ) : La desgràcia ocorreguda ens havia trasbalsat a tots.
Adobar (pàg.9 línia 19): Pensem que el malalt s’adobarà quan vindrà el bon temps.
Lladruc (pàg. 9 línia 26 ): El lladruc del gos em va fer tenir mal de cap.
Etzibar (pàg.10 darrera línia):Li va etzibar un cop de puny.
Soroll (pàg.11 línia5) : El cotxe feia un soroll molt estany



1
CAPITOL 2

RESUM

Fa una vintena d'anys, en Toru vivia en una residència d'estudiants a Tòquio, tot sol, que era al centre de Tòquio. Segons deien, aquella residència feia olor a socarrim. En Toru va viure allà dos anys, des de la primavera del 1968 fins a la primavera del 1970. A la residència el dia començava amb la solemne cerimònia d'hissarla bandera mentre sonava l'himne nacional, l'asta era ben bé al mig del pati perquè la bandera es veiés des de totes les finestres de la residència. L'encarregat era un home d'uns seixanta anys. Com que la residència era només d'homes, es podria dir que totes estaven fetes pols, menys la d'en Toru, ja que el seu company era un maniàtic de la neteja, l'anomenaren Soldat d'Assalt, sempre anavavestit igual: camisa blanca, pantalons negres i jersei blau marí. Era alt, portava el cap al zero i tenia els pòmuls sortits.
Una tarda es va trobar a la Naoko, després d'un any sense vorer-la, dins un vagon de tren, com que cap dels dos tenia res a fer, varen anar a fer una volta. Ells se varen coneixer la primavera de l'any que feia segon de batxillerat, era la xicota d'en Kizuki, el millor amicd'en Toru. Em Kizuki va morir al mes de maig, un vespre, al seu garatge.

OPINIÓ PERSONAL
La mort d'en Kizuki, em recorda i em fa sentir, el que es sent quan perds a alguna persona important a la teva vida. Per sort, no tenc amics que els hi hagi passat això.

VOCABULARI
Despeses (pàg 19 línia 13 ): Ha fet una gran despesa de forces, d’energia.
Socarrim (pàg. 21 línia 25): Feia olor a...