Tomás Luis de Victoria



























Anna Gutiérrez Samitier 1rBatx-D
Índex:

La música al Renaixement  pàg. 3

Tomàs Luis de Victoria  pàg. 4

Obres  pàg. (5-15)

Biografia  pàg.16

















La música al Renaixement:
En l’època del Renaixement es produeix un equilibri entre la música profana i la música religiosa.
La invenció dela impremta en el Renaixement fou decisiva per a la història de la música, doncs va permetre imprimir partitures i augmentar considerablement la difusió de la música, molt especialment de la música profana. A més a més, ens ha fet conèixer molt millor la música perquè s'han conservat molts exemplars d'aquells llibres.

En el Renaixement va aparèixer la burgesia, un nou grup social format percomerciants, artesans, botiguers, banquers, etc. Aquests vivien a les ciutats i que tenien un nivell cultural que els permetia llegir, escriure i conèixer la notació musical. La burgesia feia música a les cases i en les reunions socials de manera que va afavorir la fabricació d'instruments, la impressió de partitures i, en general, l'ofici de músic. A poc a poc, també es va anar fent un importantrepertori de música profana per a ser interpretada pels propis afeccionats a la música.

Les cançons del Renaixement rebien el nom italià de Madrigals. Els Madrigals podien ser interpretats per veus o per instruments i veus i, normalment, tractaven temes amorosos. Sempre eren polifònics i utilitzaven la tècnica de la imitació de manera moderada. L'altre gran gènere profà del Renaixement va ser ladansa, que era sempre polifònica i instrumental pura, i amb pulsacions molt variades que anaven de les danses lentes a les més ràpides i alegres.

Pel que fa a la música religiosa, la Missa va arribar al seu màxim esplendor polifònic. La nova tècnica de la imitació s'utilitzà amb quatre tessitures i, a vegades, fins i tot es combinà amb la tècnica medieval del cantus firmus. Les misses continuarensent vocal pures i amb pulsació moderada. El cant gregorià s'utilitzava en algunes celebracions religioses, més per motius tradicionals que no pas per raons musicals.

Cap a finals del Renaixement, la polifonia es va fer tan complexa que no es podien distingir les diferents veus i instruments. A Itàlia varen inventar una nova manera de fer música: la nova tècnica de composició del Baix Continu.I aquesta nova manera de fer música varen utilitzar-la per a un nou gènere anomenat "òpera". El Barroc havia començat!


Tomàs Luis de Victoria (Sanchidrián (Àvila), 1548 - Madrid, 1611):
Va ser un compositor, mestre de capella i cèlebre polifonista del Renaixement espanyol. S' ha considerat un dels compositors més rellevants i avançats de la seva època, amb un estil innovador que vaanunciar l'imminent Barroc.
Era el setè fill dels onze que arribarien a tenir Francisca Suárez de la Concha i Francisco Luis de Victoria, qui va morir quan el compositor tenia tan sols 9 anys. Amb 10 anys, el 1558, es va convertir en petit cantor de la catedral d'Àvila. Allí va iniciar els seus estudis musicals de teoria del cant pla, contrapunt i composició, exercitant-se també en la pràctica delteclat sota la direcció dels mestres Jerónimo de Espinar, Bernardino de Ribera, Juan Navarro i Hernando de Isasi fins als 18 anys, el 1566.
El 1567 es va traslladar a Roma i va anar en el "Collegium Germanicum", fundat pels jesuïtes, on va poder rebre lliçons del seu amic Palestrina, mestre de capella i instructor de cant i música del veí Seminari Romà (de qui va tindre influències molt notables enles seves primeres composicions), per tal de perfeccionar i ampliar els seus coneixements musicals i preparar-se per al sacerdoci.
El 1573 va succeir el seu instructor en el càrrec de mestre de capella del Collegium Romanum. L'any 1575 va rebre l'ordenació sacerdotal, i tres anys més tard, l'any 1578, va ingressar en la Congregació de l'Oratori, fundada per sant Felip Neri, el sacerdot italià...