Tonietlo

Llengua Catalana i Literatura
Poemes
Antoni Comas García

Tu i jo
Només quedam tu i jo
sota aquest vespre
insòlit, fred,obscur, infinit
replegat d'estrelles lluminoses
que nodeixen de brillar
com sol post a l'horitzó.
Mor el vent i entra la calma,
s'esfíxia suaument.
Fa que no vegi res més
que els teus llavis fidels
sense poder evitar
acostar-me lentament.Em crec Filòsof
Divagant sobre les ironies
inhòspites de la vida,
que donen un sentit ilògic
a la nostra alegria.
Existència, insistent,, constant
que no puc deixar de banda.
Un dol de plenafidelitat
em captiva enfront de mí,
fent-me immune al destí
que ens depara aquest fi.

Adicte
Adicte a la tenacitat, insòlita,
freda i calorosa alhora,
que sent en eixugar-me els ulls.Adicte a la frívola bogeria
que obtinc en vessar adrenalina.
Adicte a la sensació explícita
que tinc al sentir-me captivat
per la teva veu.
Adicte als subtils detalls metafísics
que nomésarribo a entendre jo.
Adicte a l'exhalació de fum d'un cigar
que només fumes tu.
Adicte a la primera sensació.
Adicte als esqueixos que surten de tu.
Adicte a guiar-me pels meus impulsos.Adicte a ensopegar,
tornar a caure i poder-me aixecar.
Adicte a la teva intensitat.
Adicte a aquest perfum
que petrifica el meu olfacte,
ennuvola la meva vista
i fa que no vegi res més
queels teus llavis.
Adicte als moments,
persistents de bogeria infinita
que em personifiquen.
Adicte a l'anhel profund de tenir-te.
Adicte.

M’has apallissat i m’he aixecat amb una porirracional, por de mi mateix, de voler saltar per la finestra, caure a l’abisme, poder oblidar, esclafar el cap contra l’asfalt i buidar-lo de pensaments que m’empresonen. Somiar amb fugir, plorar perquèels somnis són mentida, només hi són en la imaginació dels miserables. Mai no han existit, i per això no s’acompleixen. En canvi, els cops, els blaus, l’acarnissament en la força dels teus llavis...