topografia

Les referències als primers sitgetans es remunten al Paleolític mitjà amb el jaciment de la Cova del Gegant, on s'ha recuperat una mandíbula de neandertal datada en 53.000 anys [7], restesd'indústria lítica i fauna Plistocena. Més modernament està documentat un assentament ibèric al voltant del segle IV AC. A més hi ha estudis que constaten que al segle I Sitges tenia dos petits nuclis depoblació, un al voltant del turó de la Punta i un altre a l'ermita del Vinyet. Unida a l'Olèrdola romana, el port de Subur serví d'intercanvi entre els productes del Penedès i els d'altres indrets de laMediterrània romana.
A l'era medieval s'aixecà el castell, situat dalt del turó de la punta allà on avui en dia hi ha l'Ajuntament (construït l'any 1889) i que va tenir com a primer propietari la Seu deBarcelona que el cedí al comte Mir Geribert (1041). Al segle XII, Sitges estava sota el control de la família Sitges (adoptaren el topònim de la vila com a cognom); aquesta família està documentada del'any 1116 fins al 1308 quan Agnès de Sitges va vendre els seus drets de castlania a Bernat de Fonollar que en fou senyor de 1306 a 1326. Després de la mort de la seva segona muller, Blanca d'Abella,Sitges per decisió successòria va passar a mans de la Pia Almoina i hi estigué fins el 1814. Bernat de Fonollar va ser un cavaller directament relacionat amb la cort del rei Jaume el Just i la tombad'ell i la seva muller estan a l'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla. La vida dels sitgetans d'aquests segles s'organitzava al voltant del turó del Baluard que estava emmurallat i connectava amb laresta de la vila amb un pont per sobre de l'actual Carrer Major. Es coneix, també, l'existència de 3 torres situades a diferents punts del poble. Aixecades l'any 1303, avui són representades al'escut de Sitges. També cal destacar-hi el Palau del Rei Moro, del segle XIV.
La principal activitat econòmica de la vila era la vinya i el conreu, sobretot de la malvasia. També es conreava blat,...