Torre llauder mataró
Páginas: 20 (5000 palabras)
Publicado: 10 de enero de 2011
ESTUDI D’UN JACIMENT ARQUEOLÒGIC:
Torre Llauder (Mataró)
2010
Grup D1 Daniel Garcia Cortadellas Xavier Garcia Livingston Ramon Torres Boned
1. Introducció
Des del principi del segle XVII, concretament els anys 1601 i 1602 en què Jeroni Pujades va escriure el seu “Dietari” i la famosa “Crònica”, s'han anatsucceint les notícies sobre troballes d'objectes d'època romana en les immediacions de la Torre de la família dels Llauder. El 1737, Baltasar Pi ens explica l'existència de possibles aqüeductes romans a la finca Tunyí i restes de murs a les finques Llauder i Boet, i més tard, el 1777, el canonge Jaume Matas ens dóna notícia del descobriment de paviments fabricats a base de tessel·les. Posteriormentaltres erudits clàssics en fan referència. Però, no ha estat fins el 31 de març de 1961, que s'han descobert restes físiques de la vil·la, data en què es va iniciar la seva excavació científica.
Aquest mateix any, l'Ajuntament de Mataró va adquirir 500m2 del jaciment amb la finalitat de bastir-hi, també, un Museu Arqueològic. A partir d'aquí van tenir lloc les dues primeres campanyes d'excavacióarqueològica, els anys 1963 i 1969, sota la direcció de M.Ribas. L'any 1964 es va publicar en el BOE el decret pel qual es declara la vil·la Monument Històrico-Artístic d'interès nacional.
Els anys 70, el Polígon Torre Llauder de la barriada mataronina del Pla d'en Boet va experimentar transformacions significatives, motivades pel creixement urbanístic de la ciutat. L'esplanada actual és elresultat dels rebaixaments de terres que s'efectuaren en aquest polígon, els quals van destruir una bona part de les estructures de la vil·la, i van deixar tan sols en peu, isolades dalt d'un turó que va conservar el nivell original del sòl, el sector senyorial-residencial de la vil·la, estrictament la zona preservada per la declaració monumental. La Masia dels Llauder que s'aixecava prop de lesrestes que en van rebre el nom, estava composada per una torre de defensa del segle XVI i per la residència de la família, reformada al segle XVIII, que també va ser enderrocada. La destrucció de la torre i del jaciment arqueològic van constituir un dels atemptats més greus que ha sofert el patrimoni arquitectònic de la ciutat de Mataró.
El jaciment durant anys va restar en un estat deplorable,sense cap tancament ni protecció, fet que va contribuir a la seva degradació i espoliació. Es va plantejar la necessitat de protegir les restes arqueològiques pel Patronat del Museu Municipal de Mataró i la seva Secció Arqueològica als estaments oficials de l'Estat, sense obtenir cap resposta. L'any 1978, la intervenció decidida de l'Ajuntament de la ciutat en els tràmits per a la construcció d'unmur de contenció va aconseguir que la Direcció General d'Arquitectura i Tecnologia de l'Edificació del Ministerio de Obras Públicas financés la construcció del mur projectat per l'arquitecte Lluís Gelpí. El Clos Arqueològic de Torre Llauder s'inaugurava el juliol de 1980.
A partir d'aquell moment, des del Museu Comarcal del Maresme i la seva Secció Arqueològica, es va projectar la restauració il'adequació dels vestigis maltractats d'aquest jaciment. Gràcies a la col·laboració institucional i al suport tècnic i econòmic de diverses administracions, la seva execució ha estat possible.
Les obres permeteren reprendre la investigació científica de la vil·la; d'aquesta manera, paral·lelament a la restauració, es van reiniciar les excavacions arqueològiques, sota la direcció de MartaPrevosti i Joan Francesc Clariana. Tots aquests treballs han permès de procedir a l'obertura pública del recinte senyorial de la vil·la romana de Torre Llauder.
En posteriors actuacions, s'han pogut excavar i restaurar altres zones del jaciment fins a la seva total adequació.
2. Història del jaciment
3.1. Descobriment
La vil·la no va ésser descoberta casualment, hi havia un seguit...
Torre Llauder (Mataró)
2010
Grup D1 Daniel Garcia Cortadellas Xavier Garcia Livingston Ramon Torres Boned
1. Introducció
Des del principi del segle XVII, concretament els anys 1601 i 1602 en què Jeroni Pujades va escriure el seu “Dietari” i la famosa “Crònica”, s'han anatsucceint les notícies sobre troballes d'objectes d'època romana en les immediacions de la Torre de la família dels Llauder. El 1737, Baltasar Pi ens explica l'existència de possibles aqüeductes romans a la finca Tunyí i restes de murs a les finques Llauder i Boet, i més tard, el 1777, el canonge Jaume Matas ens dóna notícia del descobriment de paviments fabricats a base de tessel·les. Posteriormentaltres erudits clàssics en fan referència. Però, no ha estat fins el 31 de març de 1961, que s'han descobert restes físiques de la vil·la, data en què es va iniciar la seva excavació científica.
Aquest mateix any, l'Ajuntament de Mataró va adquirir 500m2 del jaciment amb la finalitat de bastir-hi, també, un Museu Arqueològic. A partir d'aquí van tenir lloc les dues primeres campanyes d'excavacióarqueològica, els anys 1963 i 1969, sota la direcció de M.Ribas. L'any 1964 es va publicar en el BOE el decret pel qual es declara la vil·la Monument Històrico-Artístic d'interès nacional.
Els anys 70, el Polígon Torre Llauder de la barriada mataronina del Pla d'en Boet va experimentar transformacions significatives, motivades pel creixement urbanístic de la ciutat. L'esplanada actual és elresultat dels rebaixaments de terres que s'efectuaren en aquest polígon, els quals van destruir una bona part de les estructures de la vil·la, i van deixar tan sols en peu, isolades dalt d'un turó que va conservar el nivell original del sòl, el sector senyorial-residencial de la vil·la, estrictament la zona preservada per la declaració monumental. La Masia dels Llauder que s'aixecava prop de lesrestes que en van rebre el nom, estava composada per una torre de defensa del segle XVI i per la residència de la família, reformada al segle XVIII, que també va ser enderrocada. La destrucció de la torre i del jaciment arqueològic van constituir un dels atemptats més greus que ha sofert el patrimoni arquitectònic de la ciutat de Mataró.
El jaciment durant anys va restar en un estat deplorable,sense cap tancament ni protecció, fet que va contribuir a la seva degradació i espoliació. Es va plantejar la necessitat de protegir les restes arqueològiques pel Patronat del Museu Municipal de Mataró i la seva Secció Arqueològica als estaments oficials de l'Estat, sense obtenir cap resposta. L'any 1978, la intervenció decidida de l'Ajuntament de la ciutat en els tràmits per a la construcció d'unmur de contenció va aconseguir que la Direcció General d'Arquitectura i Tecnologia de l'Edificació del Ministerio de Obras Públicas financés la construcció del mur projectat per l'arquitecte Lluís Gelpí. El Clos Arqueològic de Torre Llauder s'inaugurava el juliol de 1980.
A partir d'aquell moment, des del Museu Comarcal del Maresme i la seva Secció Arqueològica, es va projectar la restauració il'adequació dels vestigis maltractats d'aquest jaciment. Gràcies a la col·laboració institucional i al suport tècnic i econòmic de diverses administracions, la seva execució ha estat possible.
Les obres permeteren reprendre la investigació científica de la vil·la; d'aquesta manera, paral·lelament a la restauració, es van reiniciar les excavacions arqueològiques, sota la direcció de MartaPrevosti i Joan Francesc Clariana. Tots aquests treballs han permès de procedir a l'obertura pública del recinte senyorial de la vil·la romana de Torre Llauder.
En posteriors actuacions, s'han pogut excavar i restaurar altres zones del jaciment fins a la seva total adequació.
2. Història del jaciment
3.1. Descobriment
La vil·la no va ésser descoberta casualment, hi havia un seguit...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.