Tot S'Aprofita (Ressenya)

CALDERS, Pere: Tot s'aprofita

Conscient que l'autèntica realitat no pot ser explicada ni per la ciència, ni per les habituals percepcions de la realitat, ni pels convencionalismes, l'autorenfronta contínuament l'habitual i quotidià amb l'extraordinari, aquest darrer presentat sovint en forma de fet inusual, fins i tot absurd (La sort a cegues), que a vegades pot esser provocat pel mateixprotagonista. Davant aquestes situacions extremes, almenys des del nostre punt de vista, els protagonistes se'n surten amb unes decisions inesperades per allò que tenen de natural i lògic. Elprotagonista de cada narració, sovint es tracta del mateix narrador, viu les seves experiències amb la més sorprenent naturalitat i veu el fet extraordinari com a un element inherent a la realitat quotidiana.Mitjançant això l'autor pretén relativitzar la nostra manera d'entendre la realitat. En aquest sentit són qüestionats tota una sèrie de límits que ens pensàvem tenir ben clars com: la percepció del pasdel temps (Visita periòdica); la distinció entre la ficció literària i la realitat (Traspàs de Federico Tetramonte); l'oposició entre somni i realitat (Coses que passen, A trenc d'Alba,... Cap altard); la distància entre el quotidià i el transcendent (Celestial exprés); la separació entre vegetal, animal i humà (Un pròleg per a la Diana).
Un escepticisme amara la majoria d'aquestes narracions iafecta la nostra forma habitual de viure i analitzar la realitat. El primer element afectat per aquest escepticisme és la ciència; la qual es veu incapaç d'explicar tota la realitat (Assaig general,La nota única, El cactus, Accident de treball). Un incís a part és mereix el conte titulat El planeta in, el qual està influït, almenys conceptualment, pel simbolisme: allò que no poden explicar elscientífics, tal vegada ho pugui expressar un "Cos de Poetes de l'Armada"; com podem observar la literatura, la Poesia, queda per damunt de la ciència i el progrés tecnològic.
Del sedàs d'aquest...