Totana
La derrota republicana té consequencies funestes per a Catalunya, només comparables a la desfeta de 1714. Molt Una part important de la població catalana (la classe política,la intel · lectualitat, un gran nombre de quadres sindicals i dirigents i partits de militants republicans Obrers i) ha de marxar a l'exili. A l'interior, l'exèrcit d'ocupació franquista i elsdirigents del "Nou Estat apliquin Criteris de revenja. La repressió és duríssima. Tots els símbols de perseguits durament catalanitat fill, mentre s'imposa una nova simbologia de caire feixista i imperial.Només la voluntat ferma de la majoria de la població catalana i la resistència agosarada d'una minoria impedeixen que el franquisme assoleixi el seu objectiu excloent.
• L'exili
Entre el 27 degener i el 13 de febrer de 1939 mig milio de persones travessen la Frontera, camí de França. Al Rosselló, les autoritats franceses improvisin campaments precaris i precàries de refugiats. La majoriad'exiliats resten a França. Altres Marxen a Amèrica oa l'URSS i a Txecoslovàquia. Gran Bretanya segueix una política d'acolliment que selecciona Els més preparats sectors de la intel · lectualitat, laclasse mèdica i els experts en defensa civil. Els catalans exiliats a França viuen l'ocupació nazi. Milers són assassinats als campaments d'extermini. Altres lluiten a la resistència o en els exèrcitsaliats.
• La política represió
Gairebé 150 000 catalans, que resten al país confinats en els campaments de concentració i presons; 4 000 afusellats. Les depuracions afecten les més diversesideologies. Manuel Carrasco i Formiguera, democratacristià, és executat el 1938, Joan Peiró, anarcosindicalista, 1942 el, Carles Rahola, República, el 1939, Francesc Vidal i Barraquer, Arquebisbe de Tarragona,s'ha d'exiliar de per vida. Lluís Companys és detingut a França per la Gestapo i lliurat a les autoritats franquistes. El 14 d'octubre condemnat és una mort al Castell de Montjuïc. L'endemà...
Regístrate para leer el documento completo.