Totes Les Lectures

LECTURA TEMA 1: La explicación del cambio social: un enfoque analítico – Peter Hedström
La sociologia analítica és una aproximació teòrica sociològica que busca desenvolupar explicacions precises, realistes i basades en l’acció sobre diversos fenòmens socials. Les explicacions acceptables han de detallar els mecanismes a través dels quals els fenòmens a explicar han sigut produïts. S’hand’explicitar els mecanismes rellevants, intentar derivar els fenòmens socials que els grups d’actors actuant sobre la base d’aquests mecanismes és possible que els produeixin.
Els principis bàsics de l’enfocament dels mecanismes
S’han d’identificar les característiques diferenciatives de l’enfocament dels mecanismes i comparar-lo amb altres enfocaments explicatius.
1. Enfocament lleis de cobertura: unaexplicació acceptable sonsisteix a incloure l’esdeveniment a explicar en una llei causal general. No hi ha restriccions exepte que el factor ha de tenir una relació legaliforme amb allò a explicar.
2. Enfocament estadístic: esstableix una equivalència entre explicació i precisió predictiva; una variable és explicativa si és rellevant estadísticament per l’esdeveniment a explicar.
3. Enfocament delsmecanismes: els fenòmens socials s’expliquen deductivament fent referència a una constrl·lació bàsica d’entitats i d’activitats organitzades. Actors i accions s’organitzen espacial i temporalment.
Mecanismes d’acció i d’interacció
Les entitats bàsiques d’un mecanisme són els actors i les activitats bàsiques són les accions dels actors. En la teoria DBO (desig, creença, oportunitat) és on es basal’anàlisi de l’acció i la interacció. Els desitjos, creences i oportunitats d’un actor són vistes com les causes immediates de l’acció de l’actor.
Desig: voluntat que algo passi o no passi
Creença: proposició sobre el món que es considera certa.
Oportunitat: diferents accions disponibles per l’actor i existeix independentment de les creences de l’actor sobre les mateixes.
Les creences i desitjos sónestats mentals que causen una acció.




Explicacions basades en creences: la Laura no vol mullar-se, però va mirar el temps malament ahir i es pensava que no plouria i no ha agafat el paraigües.
Explicacions basades en desitjos: la Laura sabia que avui plouria però tenia ganes de mullar-se i no ha agafat el paraigües.
Explicacions basades en oportunitats: la Laura no volia mullar-se, però quansortia de casa no ha trobat el paraigües i no l’ha agafat.
Les creences, desitjos i oportunitats interaccionen entre elles. Per tant, hi ha tres tipus d’interaccions socials: mediades pels desitjos, mediades per les creences i mediades per les oportunitats.




Pensament desideratiu: els desitjos afecten a les creences i fan que l’actor creu que el que desitja és cert.
Uvas amargas: les creencesafecten als desitjos i fan que l’actor desitgi allò que pot aconseguir.
Formació de desitjos impulsada per la dissonància: les accions de l’actor 1 provoquen un canvi en el desitg de l’actor 2 i canvia les seves accions.
Imitació racional: l’acció de l’actor 1 influeix sobre les creences i accions de l’actor 2.
Cadena de vacants: les accions d’alguns creen noves oportunitats i canvien les accionsd’altres.
Profecia que s’autocompleix: una creenca inicialment falsa provoca una conducta que fa que aquesta creença falsa es converteixi en vertadera.
Patró de l’”antic règim”: un actor decideix algo que no desitja. L’acció és observada per altres i fa que segueixin el seu exemple. Això produeix un canvi en els desitjos de l’actor 1 i provoca que aquest desitgi el que abans només fingia desitjar.L’anàlisi del vincle entre allò individual i allò social
Comprendre perquè els actors actuen com ho fan i produeixen aquests resultats socials. Allò social es refereix a les propietats col·lectives que no són predicables d’un membre individual de la col·lectivitat.
Els resultats socials són fenòmens emergents: fenòmens socials produïts com a subproductes no intencionals de les accions dels...