Tr. Tea I Tdah

CA tea y tdah
Presentació:

He escollit el tema del TEA (Trastorn de Espectre Autista) ja que m'ha semblat molt interessant perquè encara que no ho sembli, no se li ha dedicat molt temps a la seva investigació. Abans de plantejar el tema de l'autisme per al treball de recerca jo estava interessat en fer- lo sobre algun tipus de malaltia psiquiàtrica ja que en un futur vull dedicar-me a algunacosa relacionada amb la psiquiatria.

Aquest treball ho he modificat tres vegades i aquesta és la definitiva, vaig començant fent-lo nomes del autisme i vaig pensar que seria un treball molt escàs, llavors el que vaig fer va ser ficar dos trastorns més; el síndrome de asperger (tipus d’autisme) i el TDAH; i per últim el que he fet a sigut treure el autisme i el síndrome de asperger iexplicar-ho com a TEA (Trastorn de Espectre Autista) ja què és una forma de donarli nom avui dia a l’autisme i seguidament també explico el TDAH.

Per treballar la part pràctica el que he fet a sigut dirigir-me a una escola de Badalona que es diu Eugeni d’Ors i fer-li una entrevista a un amic meu amb TDAH, fer-li una entrevista a un amic meu psicopedagog que es diu Victor Adé Guardiola i anar a un centreon ell trebalal durant un amti per veure el comportament i la forma de trebalalr dels nens amb TEA, una entrevista amb una amre amb un fill amn TDAH i per últim unes enquestes per veure que entenia la gent per aquest dos trastorns.































1. Transtorn de l’espectre autista.

1.1. Història.

La paraula "autisme" te origens grecs i el seusignificat es "en si mateix", es va utilitzar per primera vegada en 1911 per Bleuler24, referint-se a un trastorn dels pensaments d'alguns pacients que ell tenia i eren esquizofrènics.

Deixant això de costat, existeixen alguns antecedents, que van ser publicats al 1799, on es saben els dos casos de nens que tenien alteracions paregudes a les que tenen els nens amb autisme avui dia.
El primerd'ells el va explicar John Haslam25, que ens parla de un nen que te cinc anys i que va ser ingressat a l’Hospital Bethlem Royal1. Especialment es deia que aquest nen mai va participar en jocs amb altres nens ni es va socialitzar amb cap: llugava aïllat dels demes, pasmat, amb soldadets de joguina.

El segon cas és el de Víctor, un nen salvatge dels boscos d'Avairon a França. Aquest cas va serdescrit per Jean Marc Gaspard Itard26Itard descriu la seva peculiar i poca utilització de la vista i l'oïda: ell mai jugava amb joguines, però reia encantat quan li deixaven esquitxar l'aigua del bany, portava a les persones de la mà per mostrar-los el que volia. Es resistía i li donaven atacs de nervis al menor canvi que es produía en el seu entorn i tenia una memoria molt bona per recordar laposició dels objectes de la seva habitació, que sempre li agradava mantenir de forma exacta en el mateix ordre. Li encantava palpar les coses i tocava i acariciava sempre la roba, les mans i la cara de les persones que coneixia, però, al principi, semblava completament insensible al fred i a la calor.

Leo Kanner27 en 1943 i Hans Asperger28 en 1944 van publicar descripcions d’aquest trastorn. Lesdues publicacions contenien descripsions molt especificades de casos i presentaven els primers esforços teòrics per explicar l’alteració.

Kanner, a la seva clínica de Baltimore va examinar a 11 nens que sufrien el que es deia “aïllament autista”. Aquests nens tenien unes característiques comunes, referides a tres aspectos diferents:

1. Les relacions socials: Per Kanner, el que era fonamentaldel síndrome d'autisme era la incapacitat per relacionar-se normalment amb les persones i les situacions sobre la qual feia la següent reflexió: "Des del principi hi ha una extrema solitud autista, alguna cosa que en tant que sigui possible desestima, ignora o impedeix l'entrada de tot el que li arriba al nen des de fora. El contacte físic directe, o aquells moviments o sorolls que amenacen amb...