Traïció 2.0

Traició 2.0
Qué és la infidelitat? Per què traicionem? Pot la infidelitat salvar la nostra parella? L’èxit d’un portal web a Espanya que ofereix contactes entre gent casada per mantenir aventures extramatrimonials torna a obrir el debat de la consciència sobre un fet que ha conviscut amb l’home des dels inicis de la història.
Kesiah Carrillo | Barcelona
“Extra!Extra!”s’ha descobert el “gende la infidelitat!”- s’anunciava fa un parell de mesos als mitjans de comunicació. L’ institut Karolinska de Estocolm sembla haver trobat la raó en les investigacions al voltant del gen Alelo 334. Realitat? Una excusa per permetre allò que no està “ben vist”? La persecució sense límits per raonar una resposta a un tema tan controvertit com la infidelitat sembla no trobar fi.
El cert es que lainfidelitat mai esdevindrà un tema demodé dins de la nostra societat: ens envolta, conviu amb nosaltres i qui més qui menys coneix algun cas proper. Ni tan sols cal haver viscut la situació en primera persona perquè en escoltar aquesta paraula visualitzem la nostra opinió clarament: Fidel. Infidel. I amb aquestes dues marques ens traslladem a sentiments de traïció i deslleialtat o tot al contrari,d’alliberament i aventura. Es creen per tant, dos vessants molt diferents. Qui té la raó?
www.secondlove.com a tornat a obrir el debat en qüestió. El portal de contactes que va aterrar a Espanya a principis d’any i que ha tingut una excel·lent acollida, facilita la trobada entre persones casades i convida a abandonar la rutina i deixar-nos emportar pel que consideren gairebé “una obligació a lavida”: tenir una relació extra marital. I es que les noves tecnologies i el ràpid habituament del consumidor a les mateixes han produït un canvi sociològic modificant la forma en que ens relacionem i obrint més portes d’accés per trobar gent afí amb aficions similars o la mateixa visió de la vida. Ara només cal prémer un botó i fer una cerca a Google, fins i tot, per tenir una aventura. Benvingutsa la traició 2.0.
Per entendre la infidelitat i la seva repercussió primer hem de fer un petit retrocés en la història ja que la seva evolució i enteniment està lligada amb els canvis que s’han succeït amb la modernització del home. El matrimoni, unitat familiar per excel·lència, no fa tant de temps tenia un significat diferent del que ara coneixem. Anthony Giddens, reconegut sociòleg britànicens descriu a la seva obra un mundo desbocado que el matrimoni es resumia abans com un acord de famílies on l’amor no representava un requisit per l’etern jurament. La dona es traspassava de pare a marit i es valoraven en ella qualitats com la perseverança, la puresa i la virginitat abans de contraure matrimoni. Pel nuvi,en canvi, un cop casats fins i tot es considerava normal que a més de amb laseva esposa mantingués relacions sexuals amb altres dones. El propòsit del matrimoni era tenir descendència que pogués col.laborar amb les tasques laborals.
Poc a poc aquest concepte ha anat modificant-se, i s’han eliminat gairebé del tot els matrimonis concertats al nostre entorn. La nova llibertat ha afavorit no només triar la parella, sinó quan fer-ho. No ens casem amb la primera relacióafectiva que es trovem; aquesta es pot canviar fins que ens adone’m de que hem trobat la persona amb qui donar “el gran pas a la vida”, per això ser fidel ara es qüestió de compromís. Però com definir-lo? “Em vaig enamorar de la meva dona i mai més em vaig tornar a enamorar. La fidelitat te la proposes inconscientment: tens una família, uns fills. Com vols anar jugant al amor?” Aixo era per Picasso lafidelitat, allò que s’esdevenia gairebé de forma automàtica i que als diccionaris es defineix com a lleialtat; Una persona que es compromet, compleix les seves obligacions i posa en joc les seves capacitats per treure endavant tot allò que se li ha confiat. Una virtut, que Aristòtil definia com l’excel·lència i la tria d’acció més apropiada a l’essència de cadascú.
Perquè som infidels ara que...