trabajitox

cap. 18 fins al final, la narracio esdevindra la relacio del desenvolupament de la
fisica nuclear , clue comenca amb el nom
d'atomistica . I on I'autor dedicara mes
extensio sera en I'explicacio detallada
dels progressos fets en el coneixement
de les anomenades « particules elementals>>, fins a arribar a les teories actuals
que consideren , amb fonament objectiu,
que aquestes particules noson pas els
-elements- que componen la materia,
sing que encara son entitats compostes
d'altres subparticules . El principi director de les recerques continua essent el de
la simplicitat : uns pots elements -autentics elements - han d'explicar la
composicio material.
Hem dit que I'esforc de l'autor per a
donar una visio completa de la questio
ha estat mes reeixit en aquest tercer
Ilibre.Efectivament, ens exposa fins i tot
modernes teories sobre la composicio de
les pp articules que encara no han passat
als Ilibres de text de fisica nuclear, i de
les quals horn pot tenir noticia nomes
per les revistes cientifiques . Cal felicitarnos, doncs, que hagi estat publicat en la
nostra llengua un llibre tan complet
sobre el tema , que pot posar - se tans a les
mans d'un estudiantde BUP, per la
simplicitat i claredat d'exposicio, corn a
les d'un universitari , que hi trobara
questions que encara no tracten els sews
Ilibres de text . Per aixo desit gem que un
Ilibre de tanta utilitat sigui difos corn Ii
pertoca, per la utilitat que reportara,
entre uns i altres.
La reflexio filosofica sobre el tema es
en el capitol final, amb el nom de
-Conclusio », i es scmblanta la del llibre
Origen i estructura de l'univers: si la
materia es un compost que pot corrompre's i to una historia que va des del -Big
Bang >>, on comenca a formar-se, fins ara
que segueix evoluciouant , no pot tenir en
ella mateixa la rao de la seva existencia;
cosa que fa pensar en Algu que
intel•ligentment l'ha creada i programada
fins a la capacitat de formar els atoms, lesmolecules, els compostos organics i els
essers vius , amb el mateix home.
Lluis Via i Boada
Doctor en Ciencies Naturals

Francesc ExIMENIS, O. F. M., Dotze
Ilibre del Crestia, Segona part, volum
primer, a cura de Curt Wittlin, Arseni
Pacheco, Jill Webster, Josep Maria
Pujol, Josefina Figuls, Bernat Joan i
August Bover. Col-legi Universitari
de Girona -Diputacio de Girona,
1986, XXXVIII + 522pags.
S'inicia amb el present volum 1'edici6 de la part del Dotze del Crestia de
Francesc Eiximenis clue encara restava
inedita, pero que tothom considerava
indispensable no tan sols per a una
millor coneixcnca d'Eiximenis, autor
d'un tractat de teoria politica, sing
tambe de la realitat politica de la segona
meitat del segle XIV i primers anys del
XV, si horn to present la vinculacio delmenoret de Girona amb aquesta realitat.
Amb I'edicio d'aquesta part inedita del
Dotze encara son mes actuals les paraules de E. de Hinojosa quan parla d'Eiximenis, autor d'un tractat de teoria politica: -el fruto mas sazonado de nuestra
literatura teologico-politica en la Edad
Media; no inferior ciertamente en la
doctrina a los mejores libros de indole
analoga escritos en otros paises, ysuperior a todos ellos por la gran erudition.Amb la present edicio hom posa a
l'abast dels investigadors un ventall amplissim de possibilitats, des de la historia
de les idees i la cultura, i tambe dels fets
del temps en que visque Eiximenis, fins
la linguistica i I'estilistica literaria.
El contingut de la segona part del
Dotze, l'edicio del qual s'inicia amb
aquest volum, corresponpropiament al
genere -regiment de princeps-, la qual
cosa vol dir que hom tractara de tot alto
que fa referenda a l'ofici de governar i
tambe tot allo que fa referencia a la vida
privada de qui governa. Eiximenis amb
el Dotze segueix una tradicio ja molt
antiga (Isocrates a la Grecia antiga i
Marc Antoni al mon roma), tambe
seguida a Orient, i que sobretot a l'Edat
Mitjana, tant a l'Alta corn a...