Trabajo Capítulo VII

Trabajo capítulo VII
Alicia Barreda Tena 4C


1.Ens tobem en el període de la batalla del Vesuvi ( 73 a . C.) que va ser un enfrontament entre les tropes del gladiador Espàrtac i les del romà Cayo Claudio Glabro en la Tercera Guerra Servil , en els últims anys de la República Romana .
2.Algunes personalitats polítiques de aquest periode van ser Espartac, un gladiador ensenyat per ellanista Batiat (era el que comprava i entrenava als gladiadors) , Cras un noble que habie pagat per a vore el conbat entre gladiadors, Gannico, el amnita gladiador entrenat per Batiat,...

4.Dins de l'imperi, els esclaus eren venuts en subhasta pública o, de vegades a les botigues, o per venda privada per als esclaus més valuosos. El tràfic d'esclaus va ser supervisada pels funcionaris fiscals romansanomenats qüestors.
De vegades els esclaus estaven exposats en suports rotatius, per ser millor observats i al costat de cada esclau anava penjat per a la venda un tipus de placa que descriu el seu origen, la salut, caràcter, intel·ligència, educació, i altra informació pertinent per als compradors. Per poder apreciar millor les seves qualitats i defectes sempre eren exposats nus. Els preusvariaven amb l'edat i la qualitat, així els nens esclaus eren més barats que els adults, i entre aquests últims els més valuosos aconseguien preus equivalents a milers de dòlars d'avui dia. Com a garantia, el concessionari estava obligat a reemplaçar amb un esclau nou dins dels sis mesos després de la compra, si l'esclau tenia defectes ocults que no es van manifestar a la venda. Els esclaus posats a lavenda sense període de garantia estaven obligats a portar una gorra a la subhasta, i eren més barats.
La vida com a esclau depenia en gran mesura del tipus general de treball que se li assignava, del qual hi havia una gran varietat. Per als esclaus, l'assignació de les mines era sovint una sentència de mort lenta. Als esclaus agrícoles (família rústica) generalment els anava millor, mentre queels esclaus domèstics de les famílies riques de Roma (família urbana) probablement gaudien del més alt nivell de vida dels esclaus romans, al costat dels esclaus de propietat pública (servus publicus) que no estaven subjectes als capricis d'un sol amo. Tot i que el seu allotjament i menjar eren d'una qualitat notòriament inferior a la dels membres lliures de la família, pot haver estat comparable ala de molts romans lliures, però pobres. Esclaus domèstics es podien trobar treballant com perruquers, majordoms, cuiners, empleades domèstiques, infermeres, mestres, secretàries i cosidores. Esclaus amb més educació i intel·ligència podien treballar en professions com ara la comptabilitat, l'educació i la medicina.
Els esclaus de ciutat solien tenir família i una gran autonomia. Podienaconseguir la llibertat o manumissió de diferents formes:
-Bastant irònicament, amb la seva pròpia mort, quan l'alliberaven perquè tingués un enterrament de persona lliure.
-Amb la mort del seu amo, en el testament solien alliberar als seus esclaus com a mostra de generositat. Quan eren alliberats d'aquesta manera, se'ls deixava alguna propietat o diners.
-Comprant la seva llibertat, ja que desprésd'haver passat anys d'intermediari del seu amo en els negocis, podien guanyar un peculi.
-Per declaració davant d'un magistrat. Amo i esclau defensaven la seva llibertat davant d'un magistrat. Si era acceptada, se li posava un bastó al cap com a senyal de la seva llibertat.

5 . Marc Licini Cras va ser un rellevant aristòcrata, general i polític romà de l'era republicana, més conegut com Crasel Triunviro. En la batalla de la Porta Pujol es va distingir en el comandament l'ala dreta de l'exèrcit de Sila. A més, va aixafar la revolta dels esclaus liderada per Espartaco.La importància de Cras en la història mundial prové, però, del suport financer i polític que va brindar al jove i empobrit Juli Cèsar, suport que li va permetre embarcar-se en la seva pròpia carrera política. Va arribar...