Trabajo comparati

Anàlisi comparatiu: el temps com a influencia en la vida

“El hombre no tiene puerto, el tiempo no tiene orilla. ¡Él se desliza y nosotros pasamos!” Alphonse Lamartine

El temps
L’àmbit triat per fer aquest projecte és el temps, aquest tema esta molt relacionat amb la vida, els llatins crearen l’expressió Tempus fugit, aquest terme creat per Virgili ens intentava transmetre la velocitat ambla que passa el temps a les nostres vides, per aquest motiu trobem la expressió Carpe diem, que volia dir que hem d’aprofitar el moment que vivim ja que el temps i la vida passen a gran velocitat.

Per tractar aquest tema he triat tres al·legories de la vida on podem analitzar el pas del temps a la vida a diferents velocitats depenent del que ens vulgui expressar l’autor amb l’obra. Els texts acomparar son Itaca de Konstantinos Kavafis , Yo voy soñando caminos i el poema XXIX de Proverbios y cantares, els dos darrers d’Antonio Machado.

Al·legoria
El terme al·legoria prové de l’antiga Grècia, la paraula procedeix de les paraules gregues álei i agoréno. En grec el mot álei significa “d’una altra forma” i la paraula agoréno significa “parlar”.Seguint el significat de la paraula engrec aquest recurs ens permet explicar unes idees amb les paraules escrites i al mateix temps interpretar unes altres idees amb conceptes sobreentesos. L’al·legoria és una cadena de metàfores. L’única divergència amb la metàfora és que aquesta no pot ser compresa literalment. Com he dit anteriorment aquest recurs literari es feia servir a l’antiga Grècia ,un exemple d’al·legoria és l’Odissea d’Homero els estoics que relacionaven la religió amb fenòmens naturals. A l’Edat Mitjana podem trobar dos tipus d’al·legories, in verbio: el significat de l’al·legoria coincideix amb el de las paraules del text, i in factis: on un col·lectiu o una persona es representaven com figures d’uns altres fets o persones. La mateixa concepció de la vida a l’edat medieval era una al·legoria ja que la històriaestava escrita per la mà de Deu i els homes havien de llevar-se el vel per poder entendre el sentit de la seva vida.

Antonio Machado
Poeta i prosista espanyol, va pertànyer al moviment literari conegut com a generació del 98. Va néixer a Sevilla però va estudiar i viure a Madrid. Al 1893 va publicar els seus primers escrits en prosa, mentre que els seus primers poemes van aparèixer en 1901. Vaviatjar a París en 1899 on va conèixer a Rubén Darío, del que serà gran amic durant tota la seva vida. A Madrid, va conèixer també grans escriptors com Valle-Inclán o Juan Ramón Jiménez entre d’altres. Es va casar amb Leonor Esquerre, que morirà en 1912. En 1927 va ser triat membre de la Real Acadèmia Espanyola de la llengua. Quan va esclatar la Guerra Civil espanyola estava a Madrid. Posteriormentes va traslladar a València, i Barcelona, i al gener de 1939 es va exiliar al poble francès de Cotlliure, on va morir al febrer. El primer poema de Machado va ser publicat per primera vegada a la revista Ateneo l’any 1906 amb el nom de “Ensueños”, però posteriorment a la obra Soledades va aparèixer amb el nom “Yo voy soñando caminos”. L’obra per l’època que la va escriure i pel seu caràctersimbolista esta considerat de la seva primera etapa, una etapa caracteritzada per un caire molt íntim on el poeta transmet els seus sentiments amb tristesa. Machado al poema utilitza l’al·legoria per fer referencia al dolor de la vellesa i la posterior mort de la vida. La mètrica d’aquest poema es diversa, combina redondillas i quartets. El segon poema es el XXIX de Proverbios y cantares, aquest recullde 29 poemes va ser recollit a Campos de Castilla, aquesta obra posteriorment serà ampliada i titulada Poesías completas, la va escriure des de 1908 fins al 1912 quan Campos de Castilla s’edita i es publica, al 1917 surt a la llum la reedició ampliada. Aquesta obra està considerada de la tercera etapa de Antonio Machado, en aquesta època l’autor s’identifica amb la terra de Castella utilitzant...