Trabajo contrastivo sorpresa

1. El pronom relatiu que.

En castellà, encapçala oracions subordinades amb antecedent explícit o implícit, i pot referir-se tant a persones com a coses. Quan va precedit d'article forma el relatiu compost el que, que varia en gènere i nombre d'acord amb la paraula a la qual es refereix: “el que, la que, lo que, los que, las que”.
Amb antecedent implícit, es construeix obligatòriament ambarticle i pot anar o no precedit de preposició, depenent de la funció que, dins de l'oració principal, ocupa la subordinada de relatiu:
“El que más ama puede más” (Martínez Evita [Arg. 1995]);
“Para los que defendían a los pumas [...], aquello fue inenarrable” (Azuela Casa [Méx. 1983]).
Amb antecedent explícit, encapçala oracions adjectives explicatives o especificatives i, depenent de lafunció que el relatiu desenvolupe en l'oració subordinada, portarà o no preposició.
Quan no porta preposició, es construeix sempre sense article, tant en oracions explicatives com especificatives:
“Yo, que estaba en quinto de primaria, fui a contarles a mis compañeros [...] que los granaderos habían tumbado la puerta de mi escuela” (Derbez Usos [Méx. 1988])
Només si l'oració és explicativa i té valorapositiu, el relatiu sense preposició va precedit d'article:
«Este es mi primo Pedro. Bueno, Pichichi, el que trabaja en el ministerio» (MtzBallesteros Pisito [Esp. 1990]).
Per influx de l'anglès, s'usa de vegades incorrectament un gerundi en lloc del relatiu seguit del verb en forma personal:
* “Un taxista bonaerense sorprendió a todos al devolver una billetera conteniendo 20 000 pesos”(Daméricas [EE. UU.] 7.2.97);
*S’hauria de dir “QUE contenia”.

Quan el relatiu amb antecedent explícit porta preposició, la possibilitat de construir amb l'article depèn, d'una banda, de si l'oració és explicativa o especificativa i, de l'altra, de quina siga la preposició:
En oracions explicatives, que es construeix obligatòriament amb article:
«Su primer novio formal, al que amó con lapasión casi demente de que era capaz a los dieciocho años, escapó a su compromiso una semana antes de la fecha prevista para la boda» (GaMárquez Amor [Col. 1985]);
En aquests casos, el relatiu el que pot substituir-se per el cual o, si l'antecedent és de persona, també per quien.
En oracions especificatives, que pot portar article amb totes les preposicions i en totes les funcions, i ha de portarnecessàriament quan l'antecedent és de persona:
«Por fin se fue y, naturalmente, lo hizo con una señorita con la que estaba liado desde hacía ya tiempo» (RGodoyMujer [Esp. 1990]).
També ací el que és substituïble per el cual o per quien.

Pel que fa al català:

Els pronoms relatius invariables: que, què, qui, on


2. El relatiu que

Cal recordar que aquest relatiu es refereix tanta persones com a coses. Vegem ara alguns casos que poden presentar alguna dificultat.

En les oracions adjectives explicatives (aquelles en les quals que va entre comes), podem substituir el relatiu que pel relatiu variable el qual (o la qual, els quals, les quals).

Els estudiants, que se'n van anar de viatge, n'han tornat molt cansats.
Els estudiants, els quals se'n van anar de viatge,n'han tornat molt cansats.

Si l'oració és adjectiva especificativa (és a dir, que va juntament amb l'antecedent, sense comes), no podem substituir-lo pel relatiu variable.

Els estudiants que se'n van anar de viatge han tornat molt cansats.
Els estudiants *els qual se'n van anar de viatge han tornat molt cansats.

Quan ens referim a persones i no tenim antecedents, és preferible usar qui obé el qui (o la qui, els qui, les qui), en comptes de el que (o la que, els que, les que).

Qui vinga primer que encenga els llums (més recomanable).
El que vinga primer que encenga els llums (menys recomanable).


3. El relatiu què

Es refereix sempre a coses i sempre s'usa precedit de les preposicions a, en, amb, de, per. Pot ser substituït generalment per les formes de relatiu...