Trabajo de escritura


Les oracions d’un escrit mantenen un lligam, és a dir, es connecten entre elles i formen una xarxa de relacions. Aquesta propietat textual, que evita que sigui un conjunt inconnex d’oracions,s’anomena cohesió.
La cohesió permet que un text aparegui com una unitat ben articulada i entenedora. Els mecanismes que podem fer servir, tant en missatges orals com en missatges escrits, són elssegüents:
Repetició o referència (ús de sinònims, termes equivalents, pronoms...).
Ús de signes de puntuació.
Connexió (enllaços com malgrat que, per tant, en conseqüència...).
Relacions temporals(aparició de tots els verbs en una forma determinada...).
Entonació (pauses i silencis...).
En aquest cas, treballarem la repetició i la puntuació com a mecanismes de cohesió de textos.

La repeticióo referència (anàfora)

El Diec presenta dues accepcions del terme anàfora. La primera és de naturalesa gramatical. La segona fa referència a una figura literària.

En el text que s’ha proposatcom exemple, les formes Llorenç Villalonga, l’escriptor Llorenç Villalonga, l’escriptor, el novel·lista mallorquí... són diferents formes d’anomenar la mateixa realitat. Aquest mecanisme de cohesió,que consisteix a fer servir expressions i paraules diverses per a fer referència a un mateix element en oracions successives, s’anomena repetició o referència.
Per tal d’evitar que un text es facirepetitiu podem aplicar certs mecanismes de repetició. Els més habituals són:

Substitució per sinònims. És la utilització de termes i expressions diferents que fan referència a la mateixa idea, comper exemple Llorenç Villalonga/ novel·lista mallorquí.
Pronominalització. Substituïm els mots per pronoms del tipus jo, tu, aquest, -lo, en, ho... Observa aquest parell d’exemples:
En Jordi busca unllibre. En Jordi vol comprar el llibre.
En Jordi busca un llibre. Ell vol comprar-lo.
El·lipsi. Se suprimeix un element que ha aparegut molt a prop i que és fàcil d’identificar.
La Maria...