Trabajo De La Pelicula " Una Mente Maravillosa"

SÍNTESI DEL ARGUMENT

John Nash és acceptat a Princeton el 1947 per fer el doctorat en Matemàtiques, després d'obtenir la beca Carnegie que comparteix amb Martin Hansen. Es concentra en crear una idea original que li permeti treballar sobre una nova teoria que ho faci destacar per sobre de tots els seus companys i que li permeti al seu torn obtenir una posició en Wheeler, una organitzaciógovernamental militar.
Treballa amb constància i dedicació fins a obtenir una teoria que contradiu totes les altres teories que havien mogut el món de l'economia per més de 150 anys:

La Teoria de Laissez Faire (Lliure Mercat) d'Adam Smith, l'intercanvi entre els participants si bé és lliure, no es dóna sota un esquema d'igualtat de condicions, el que permet que cada jugador utilitzi el seu propiesquema, i en canvi la de John Nash defensa la Teoria del Punt d'Equilibri (Teoria de Jocs Suma Zero) que es basa en el cas que els jugadors no tenen incentius per canviar d'estratègia, i que implica certa igualtat de condicions en els participants.

El seu tutor, qui l'ha pressionat perquè produeixi un excel · lent treball, queda sorprès en veure-ho. Obté la tan anhelada posició en Wheeler ideixa enrere al seu competidor Hansen.
Aquest treball, s'obté gràcies al sacrifici i dedicació que posa Nash dia a dia, la qual cosa va afectant la seva salut mental.

Mentre està treballant per Wheeler i és mestre a Princeton, és diagnosticat esquizofrènic. Nash pateix d'al · lucinacions constants, el seu treball en patrons s'ha convertit en una obsessió i imagina que treballa per un agent delgovern anomenat Parcher, descodificant missatges ocults en revistes i diaris.

Sent professor a la universitat comença una relació sentimental amb una de les seves alumnes, Alícia Larder, estudiant de física, amb la qual es casa més tard i té un fill.

Nash, es mou en un entorn social d'una alta exigència intel · lectual, no té habilitats socials, la qual cosa fa que les seves relacionspersonals no siguin pròsperes i tingui dificultats per relacionar-se amb els altres. La comunicació amb els altres en contextos no matemàtics es tornen difícils i la seva forma de ser no és ben vista en el cercle en el qual viu.

Expressa directament la seva discapacitat: "la gent no m'agrada i jo no li agrado a la gent". Aquesta expressió sobre si mateix i la seva incapacitat per comunicar-se de maneraassertiva amb els altres fa d'ell un ésser aïllat i solitari que maneja un món paral · lel a través de la seva pròpia "realitat". La seva realitat, el que constitueixen les seves al · lucinacions, són un amic amb el qual va compartir la seva cambra, una neboda d'aquest amic, l'home que el contracta per Wheeler, i els russos que el persegueixen. No hi ha una consciència del que realment passa alseu voltant. Així, observem que per Nash, la seva realitat correspon al que va experimentant en el seu ésser interior, és perseguit per ser capturat, veu a través dels números i alhora que és espia és espiat. La informació que maneja en la seva ment ve del seu subconscient, el qual no pot controlar, ja és part del seu món real.

D'aquesta manera Nash es va endinsant cada vegada més en aquest seumón, de nombres i persecucions fins arribar a perdre totalment el control de les seves accions. És en aquest moment en què és traslladat a la clínica psiquiàtrica per ser tractat.
És sotmès a un tractament que li controla les al · lucinacions, però li ocasiona un desajust en la seva vida, es torna maldestre en el seu desenvolupament motriu, té problemes en la seva vida, és incapaç de tenir curadel seu fill, la seva intel · ligència lògic matemàtica es veu afectada també, així que en adonar-se del seu estat pren la decisió de deixar el tractament, però les al · lucinacions tornen a aparèixer, més però ara és conscient del problema que té.


DESENLLAÇ

A mesura que passa el temps i amb la seva medicació va recuperant certes facultats, però el seu món paral · lel no canvia, i de...