Trabajo la inglesa y el duque(catalan)

1. Busca a la xarxa alguna informació sobre la pel·lícula o la seva fitxà tècnica i redacta un text de deu línies amb aquest recull de dades. Hi pots incloure les reaccions de la crítica, si les trobes, o la teva mateixa opinió.
Aquest director, està fent un anàlisi de la revolució francesa des d’un punt de vista que jo no he vist gaire, des de la posició d’una aristòcrata. La pel·lícula, ensparla de la vida de la Grace Elliot, que va viure a París durant l’època més sanguinolenta del govern jacobí, i al mateix temps ens fa un anàlisi del seu amant, el Duc d’Orléans, que va ser un polític revolucionari de la època. Utilitza una forma d’imatge que a mi m’ha semblat molt interessant: la pintura. No se m’hauria passat mai pel cap fer una pel·lícula utilitzant retrats, que ens ensenyen elspaisatges i les icones més romàntics de la època revolucionaria més famosa d’Europa del s. XVIII.
Fitxà tècnica:
Direcció: Eric Rohmer
País: França
Any: 2001
Duració: 125 min
Interpretació: Lucy Russell (Grace Elliott), Jean-Claude Dreyfus (Duque de Orleans), François Marthouret, Léonard Cobiant, Caroline Morin, Alain Libolt, Héléna Dubiel, Laurent Le Doyen, Serge Wolfsperger, DanielTarrare, Charlotte Véry
Guió: Erich Rohmer; basat en la novel·la 'Ma vie sous la révolution' de Grace Elliott
Producció: Françoise Etchegaray
Música: Jean-Claude Valero
Fotografia: Diane Baratier
Muntatge: Mary Stephen
Vestuari: Pierre-Jean Laroque

Critica del públic
Buscat per la xarxa m’he trobat amb opinions de tot tipus, una web deia que era “tan lamentable como patètica” o que “LaBastilla el 14 de juliol de 1879 és presentada per una panda de gent bruta, ruïn, mal educada, cruel i venjativa. Un cop de peu a la història”.
Per una altre banda en altres pàgines deia “Una obra mestra, una pel·lícula inoblidable, inundada de generositat, intel·ligència i un esperit de llibertat”. Suposo que tot depèn de la teva opinió sobre la revolució.

2. Defineix els personatges històricsque fan de protagonistes: l’aristòcrata anglesa Grace Elliot, i Felip d’Orléans (també anomenat Felip Igualtat). Escull un tercer personatge entre els que surten nomenats a la pel·lícula.
Grace Elliot: Primer va estar cassada amb Jon Elliot, però el va deixar per convertir-se amb l’amant del Princep de Gal·les amb qui va tenir una filla. Després quan es va cansar d’ell, el va deixar per un altrePrincep, però aquest era francès, Orléans. És una aristòcrata anglesa. Durant el seu temps lliure a París és professora d’anglès. Durant la major part de la revolució es queda a París, encara que en alguns moments té que fugir cap a la seva casa a les afores de París per por a possibles represàlies per part dels jacobins. Ajuda al marques de Chansener per que com ella diu ”són temps difícils”. Sela jutja per tenir una carta dirigida a Fox partidari de la revolució. Durant tota la pel·lícula és retratada com una heroïna que milagrosament es salva de totes les desgracies, com es pot veure al final de la pel·lícula, on tots els aristòcrates empresonats van caient però quan li toca a ella el torn de morir, maten a Robespierre i ella es salva gracies als “girondins”.
Pensament polític: Ésmonàrquica fins dir prou, es partidària de la revolució moderada i accepta que el rei tingui els seus poders limitats. També esta d’acord amb la assemblea moderada però no accepta que el rei no pugui votar ni proposar lleis.
Felip d’Orléans: Ex-amant de Grace Elliot. Anomenat Felip Igualtat per haver sigut capaç de deixar de banda les seves arrels nobles per entrar dins del congrés. Es diuenmoltes coses d’ell durant la pel·lícula, com que per exemple que va instigar el poble durant les revoltes d’octubre. Durant tota la pel·lícula És el cosí del rei Luis XVI, encara que sempre, s’ha sentit però això no li impedeix votar a favor de la seva mort durant l’assemblea (360-361 vots), encara que el seu vot no va ser decisiu per que el vot del president de l’assemblea conta més. Al final de...