trabajo matematicas

La Responsabilitat Civil enfront a accidents de trànsit

1. Legislació.
El trànsit, sense dubte, és un dels sectors més rellevants des d’un punt de vista social en quant al nombre d’accidents, per tant, és molt important la claredat de la llei en relació a la responsabilitat civil d’aquests.
La responsabilitat civil enfront a accidents de trànsit no es troba tipificada concretament en elnostre Codi Civil. Encara que si que formi part de l’article 1902CC on clarament un accident de trànsit normalment es podria enquadrar en una negligència o culpa d’un dels conductors, deixa molta matèria sense abordar. Al no tenir una regulació d’aquesta matèria concretament en el CC, ens remetem per determinar la responsabilitat civil d’aquests casos a una legislació civil especial, que és el ReialDecret Legislatiu 8/2004, de 29 d’octubre, aquest és un text refós de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurances en la circulació de vehicles de motor.

2. La responsabilitat Civil
La responsabilitat d’aquests casos es troba regulada en l’article 1.1 d’aquesta llei mitjançant quatre apartats. Abans d’entrar a analitzar els supòsits de responsabilitat cal saber diferenciar laresponsabilitat que té el posseïdor del cotxe, és a dir, el conductor, i per altre banda, la responsabilitat que té el propietari, es a dir, el titular del cotxe en qüestió, encara que ell no fos el posseïdor.
La llei, ja en els seus antecedents, contenia tres decisions principals.
1. Subjecta els accidents de tràfic a una regla de responsabilitat objectiva, sobretot en els danys personals, ja que elconductor i el propietari seran responsables objectivament dels danys personals que siguin producte de la circulació d’un vehicle a motor.
2. Imposa la contractació d’una assegurança obligatòria de responsabilitat civil per a poder desenvolupar l’activitat d’utilització d’un vehicle a motor, posteriorment en l’apartat d’assegurança obligatòria detallarem aquesta imposició.
3. Per últim, la més novadecisió de les tres, és la imposició als jutges d’un barem obligatori per quantificar les indemnitzacions per danys personals derivades d’un accident de circulació. Els jutges doncs, no poden valorar la prova presentada discrecionalment, és a dir, han d’aplicar el que s’hagi establert en el barem per part del legislador, el qual determina la quantitat a pagar segons les circumstàncies delperjudicat en l’accident i en el resultat lesiu. Aquest apartat també el detallarem en l’últim apartat teòric del treball. Ha hagut molts conflictes entre la justícia i la legislació ja que els jutges al iniciar aquesta imposició, prenien els barems com a orientatius no vinculants, i hi havia una desobediència civil dels jutges enfront al legislador.

a. La responsabilitat civil del posseïdor(conductor)
En l’article 1.1 del RD-L 8/2004 deixa clar que el conductor de vehicles a motor és responsable, en virtut del risc creat per la conducció d’aquests, dels danys causats a les persones o als béns amb motiu de la circulació. Per tant, pel simple fet de conduir, el posseïdor encara que no sigui el propietari ja és responsable dels danys causats degut a la conducció. Hi ha dues vessants a l’horade fixar la responsabilitat d’aquest article.
Per una banda, la responsabilitat pels danys causats a les persones. D’aquesta responsabilitat, el posseïdor només quedarà exonerat quan provi que els danys van ser deguts únicament i exclusivament a la conducta o negligència del perjudicat en el cas, a causa d’una força major estranya a la conducció o al funcionament del vehicle. Dintre d’aquests, noes consideraran casos de força major estranya els defectes del vehicle ni el trencament o error d’alguna de les seves peces o mecanismes.
Per altre banda, trobem els casos de danys als béns, on el conductor haurà de respondre enfront a tercers quan resulti civilment responsable segons l’establert en els articles 1902 i següents del Codi Civil, articles 109 i següents del Codi Penal, i RD-L...