Trabajo oda a guynemer

El 19 de juny del 1919, Josep Maria Junoy, que durant uns anys havia estat un dels
principals defensors del cubisme a Catalunya i un dels més il·lustres conreadors del
cal·ligrama en llenguacatalana, pronuncià a l’Ateneu Barcelonès una conferència en
què denunciava els excessos a què havia arribat l’art d’avantguarda i preconitzava un
viratge cap a postures més acostades al classicisme.Això, i la nova religiositat que el crític i escriptor començà a mostrar en aquella època, creava un paral·lelisme evident entre la seva trajectòria i la d’autors francesos, com Cocteau i Max Jacob,
quehavien participat en els primers passos de l’avantguarda però se n’havien allunyat en produir-se la irrupció successiva del futurisme, el dadaisme i el surrealisme.

Junoy va perdre bona part delprestigi que s’havia guanyat fins aleshores, i aquesta és l’opinió d’ell que ha predominat fins avui dia. A més, la seva activitat com a escriptor en llengua castellana durant l’última dècada de la sevavida, que coincidí amb la primera del franquisme, ha contribuït a reforçar aquest punt de vista, i, al capdavall, a sumir la seva producció literària en un oblit immerescut.

Un examen acurat delshaikus junoinians, escrits després de la ruptura amb l’avantguarda, posa també de manifest que entre la seva producció poètica cubista i la postcubista hi ha, almenys, tantes continuïtats comruptures.
La diferència d’origen d’ambdues formes suggereix que entre totes dues etapes es produí un trencament amb el passat i l’inici d’una aventura nova de soca-rel.

Fets destacats :

· Entre 1911 i1918 Josep M. Junoy es convertí en líder idològic del cubisme en pintura i del cubofuturisme en la literatura catalana.
· Fruit de la voluntat rupturista dels moviments d'avantguarda de principisdel segle XX, el cal·ligrama identifica l'expressió plàstica amb la literària.
· Primer, l'estrictament visual (el dibuix); en segon lloc, s'havia de relacionar el dibuix amb el text; i finalment,...