trabajo recerca

RENAIXENÇA
Nom donat al moviment català de ressorgiment cultural que s'inicià al Principat a la primera meitat del segle XIX i amb el qual s'obre el període contemporani de la literatura catalana.
El nou clima intel·lectual que es desvetlla amb la Renaixença (i que possibiliten tant les noves opcions socials que s'obren per a la burgesia autòctona amb la revolució industrial, com el movimentromàntic que s'aferma per tot Europa) consisteix, sobretot, en una difusió progressiva de la consciència de cultura autònoma (que s'identifica amb l'ús de l'idioma) i, en conseqüència, en un increment molt notable de la producció literària en català (i, en general, de tot el que configura les particularitats culturals catalanes). De fet, els dos grans designis de la Renaixença (la dignificació del'idioma i l'edificació d'una literatura nacional) sorgeixen com a conseqüència d'una voluntat d'afirmar la personalitat autònoma de Catalunya en el terreny de la cultura.
ANTECEDENTS
Les investigacions històriques d'Antoni de Capmany, l'interès per normativitzar la llengua catalana i l'aparició d'una incipient intel·lectualitat d'origen popular ja es produeixen durant la Il·lustració. Però elsentiment de catalanitat està molt afeblit després de la Guerra del Francès, a causa del suport a l'Estat que ha fet fora l'invasor. Tot i això, hi ha dos noms que constaten no només l'ús de la llengua catalana, sinó la persistència d'aquest sentiment de catalanitat: Antoni Puig i Blanch i Josep Pau Ballot. Altrament, cal al·ludir a la tasca del mallorquí Josep de Togores i Sanglada (Comted'Aiamans) que compongué poesies on es denota una influència romàntica notable.
Josep Pau Ballot escriu la Gramàtica y apologia de la llengua catalana entre 1810 i 1813. Aquesta obra és realitzada amb intenció patriòtica, divulgadora i incitadora a l'ús del català. En el capítol Origen de la llengua catalana , Ballot, aclareix: "per molts anys llengua de corts, la que es parlava en el palau , y moltapreciada del senyor rei don Jaume I i els demes reis de Aragó".
Antoni Puig i Blanch escriu Les Comunitats de Castella el 1823. En aquesta obra podem trobar recursos i tòpics de la poesia de la Renaixença com l'ús del vers alexandrí, l'exaltació de la llengua o la commemoració de combats heroics. Una altra obra d'Antoni Puig que cal destacar les Observacions sobre la llengua catalana que comenta laGramàtica de Josep Pau Ballot. Finalment cal esmentar que ajuda a Josep Melcior a realitzar la traducció del Nou Testament el 1832.
Hi ha altres noms destacats, però la seva feina laboriosa pertany al dia a dia, i quedarà reflectida passats uns anys. Aquest és el cas dels germans Fèlix i Ignasi Torres i Amat i l'historiador Bofarull. La tasca dels dos germans erudits la fa visible Fèlix, qui el1819 veu com s'inaugura la Biblioteca d'autors catalans i el 1836 es publica el Diccionari d'escriptors catalans. Bofarull realitza una tasca ingent de classificació de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
Com ja sabem el decret de nova planta és el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat que implantaren l'absolutisme a la Monarquia d'Espanya. Amb aquestes lleis elmonarca borbònic s'arrogà la sobirania dels regnes invocant un dret diví.


JOCS FLORALS
El programa de la Renaixença s'articula al voltant d'algunes institucions i societats que adquireixen un paper més o menys secundari i d'altres que prenen més protagonisme. Dins del primer grup podem citar la Sociedad Filosòfica, el Centre Excursionista de Catalunya, el Círcol Literari de Vic, La SociedadSavigny o La Jove Catalunya i amb un paper més preponderant la Universitat de Barcelona, l'Acadèmia de Bones Lletres, l'Ateneu Barcelonès, però sobretot els Jocs Florals.[17]

En el marc dels Jocs Florals es manifesten posicions diferenciades respecte al model de llengua. Com impulsor del model més arcaïtzant destaca el mallorquí Jeroni Rosselló i hi havia també partidaris d'una fórmula mixta...