trabajo valenciano

CONTROL VALENCIA TEMES 3 I 4.
FORMACIO I EXPANSIO DE LA CORONA D’ARAGO
Durant el segle XII els comtas catalans extenen la seua influencia política per Occitania. El 1137 el comte de Barcelona es casa amb la princesa d’arago, origen de la corona d’arago.
L’expansio suprapirinenca significa l’aparicio del primer renaixement europeu. Durant aquest segle va prosperar als contats occitans unareligio anomenada catar, que l’esglesia declara com a herege. El papat i el regne de frança començaren una croada contra occitania, cosa que va parar l’expansio de la corona d’arago cap a terres occitanes. L’any 1213 va ser derrotat Pere el Catolicen la batalla de muret i la corona francesa es va quedar amb les terres occitanes.
El fill de Pere II, Jaume I es vexe obligat a canviar les intencionsd’expansio de la corona d’arago cap a Mallorca(1229). El 1238 conquereix Valencia per tal de respondre a les demandes de la corona aragonesa, que volien obtener una eixida al mar. L’any 1304 s’incorporen al regne les terres d’alacant.
Al segle XVI es produeix una expansio espectacular de la corona d’arago per tota la mediterrania. Aquesta projecció mediterránea va ser bàsicament comercial, la coronamantenía múltiples colònies de mercaders per tota la mediterrània.
CANCELLERIA REIAL
Es l’organisme administratiu de la corona d’arago, que s’ocupava de la redaccio de tot tipus de documents administratius. Pero a partir del 1381 comença a apareixer un nou estil en els documents de la cancelleria que podem anomenar clasic. Els escrivans s’alliberen de l’esclavitud del formularis i s’inspiren enels clasics llatins, per tal d’embellir la llengua amb recursos del llati. Apareix una prosa flexible i madura que incorpora gran cuantitat de cultismes. La llengua de la cancelleria es constitui en un model de prosa i fou un important factor d’unitat en la llengua literaria.
LES CRONIQUES
Son obres historiografiques dels segles XII i XIV escrites sense itencio literaria, que narren els fetsimportants protagonitzats pels reis del Casal d’Arago. Tenien un carácter informatiu que esta al servei de la justificacio d’una monarquia i d’uns privilegis. Les croniques presenten una serie de caracteristiques que son:
1- En elles s’utilitzen tres fonts: les croniques historiques, les cançons de gesta i la narrativa caballeresca.
2- S’opta per la llengua materna i no per el llati a l’horad’escriureles.
3- el to que usen es emotiu, ple d’anecdotes, reflexions i emocions intimes.
4- Els monarques intervenen en la redaccio, deixant la versio propia dels fets i justificant les seues accions. Presenten el monarca com a simbol i representant mes imporrtant de tot el col·lectiu.
5- Providencialisme: atribucio de tota l’obra del rei Jaume I i els seus descendents a la providencia. Elprovidencialisme es suporta en l’interpretacio del naixement del rei Jaume com un miracle, el component religios es una referencia comuna a les 4 croniques.
6- Us abundant de les interpelacions a l’auditori, a mes els textos son escrits per a ser llegits en veu alta, en cerimonies publiques a la cort i es veuen expresions com: “com eu oit”.
7- Tots son textos de gran interés literari, que ens aproximena l’expresivitat dels registres orals de l’epoca.

EL LLIBRE DELS FEITS
Es la crónica redactada sota la direccio del rei Jaume I. hi habunden els fragments dialogats en estil directe i ben sovint intervencions en les llengues prpies dels personatges (aragones, francés, mosarab i castella).
BERNAT DESCLOT
L’estil es el d’un escriva relacionat amb la cancelleria reial durant el regnat depere el gran, dedica quasi dos terços de l’obra als fets protagonitzats pel primogenit de Jaume I durant els 9 anys de govern. Segueix fonts llegendaries marcades per la impresisio i queda demostrat el treball de dictat o composicio a partir de documents de la cancelleria. En moltes pagines emergeix els ideal heroic propagat per la narrativa francesa.
RAMON MUNTANER
Tota la seua vida esta...