trabajo

Durant el període Arcàic, l' urbanisme grec s'evidencia en les noves colònies, encara que les ciutats són irregulars. Les ciutats creixen d'un mode biològic, amb carrers estrets, enlínees trencades o corbes. Hi havia molt pocs monuments i les cases eren pobres i petites.
Durant el període Clàssic, segueix predominant l' urbanisme irregular, però comencen a aparèixerels primers plans de ciutats de planta regular.
Durant el període Hel•lenístic, apareix una variada arquitectura civil. Apareix l'àgora, que era la plaça pública de la ciutat; el stoa,que era un pòrtic columnat que normalment estava a l'àgora i que servia de cobert per a llocs comercials; el gimnàs, l'estadi, la biblioteca, el teatre, la presó on va morir el famósfilòsof Sòcrates, i molts altres edificis.
També l'home grec estudia l'escala, la dimensió comunitària de l'edifici, la seva finalitat i les perspectives que han de ser afavorides per ladisposició d'altres construccions. L'aportació decisiva és la concepció de l'espai urbà; a Grècia neix l' urbanisme i llavors neix la ciència, la filosofia i la història.
En comparació ala cultura egípcia, tots els edificis grecs estan proporcionats a l'escala de l'home. Aquesta escala comença per la utilització del material en peces no excessivament grans, ja queaquestes poden donar lloc a estructures desmesurades.
Però, als grecs no només els importava l'espai intern de les seves estructures, sinó també la concepció de l'edifici com part d'unconjunt.
Més que arquitectura, els grecs feien urbanisme. No buscaven la creació de espais interns, sinó els valors plasmàtics, externs, dels edificis dins d'un conjunt com per exemple elspropileus, que eren accessos a santuaris i acròpolis. L'acròpoli d'Atenes o el santuari de Delfos, són les més clares demostracions de la relació entre espai natural i espai construit.