trabajo

Dues coses les quals Wittgenstein s’en arrepanteix d’haver escrit:

No es pot fer una teoria general del llenguatge, sinó que aquest s’ha d’estudiar per converses. D’aquestes converses ell en diu“joc”, és tot allò que hi ha en la conversa( paraules, to, gestos etc)

Les paraules tenen el sentit que se li dona en una conversa, depenen del context. Ex la paraula Burru, és un mamífercaracterístic pel mediterrani, però se li diu a una persona poc intel·ligent. Però en una conversa pot voler dir: simpàtic, menyspreu, t’estimo etc. Dintre d’un joc del llenguatge, la conversa té un to quedesprès posada en un altre fragment pot tenir un altre significat.

TRACTATUS:
1. El llenguatge no es pot definir a priori

2. Les paraules són signes inestables, son com eines que serveixen per amoltes coses. Les paraules són com un martell, per posar un clau o arrencar-lo.

3. El significat de les paraules només esta en el seu us, no en elles mateixes, és més propi parlar d’ús que no designificat en si.

4. Cada context, cada conversa, és un joc de llenguatge. El llenguatge és una part d’una activitat, el significat el interior del joc es influir amb un to (expressiu, emotiu...)5. Cada joc de llenguatge té un caràcter únic, tancat, incomparable, heterogeni. Cada joc comparteix regles generals del llenguatge però quan es parla en un joc, allò que es diu té un significat únic6. Wittegnstein, renuncia a la diafanitat (claredat) conceptual del tractatus. El llenguatge té un caràcter borrós, son com una fotografia desenfocada, però suficient per entendre’ns.

7. Cadajoc del llenguatge és un acte social i s’usa la llengua estàndard, la de la cultura; però té un caràcter únic, es pot ensenyar, personal.

8. La filosofia ha de ser modesta, nomes pot analitzar casosparticulars.

9. Com a conseqüència, filosofar no té com a objecte, sinó trobar un camí pas a pas. Què és filosofar? Aclarir-te en el camí de la vida, es busca entendre que passa el món i...