trabajo

A la Tillera tot havia seguit igual, un any rere laltre, desprs desdevenir-se la novetat del servei militar de Basili, que va estar i tot a lfrica Vicent breguejant com sempre amb la dura terra, amb les solanades de la sega, amb la collita de la fruita, aidat per Basili, Baslia i Vicenta, que ja festejava feia temps amb un llaurador del poble. La muller de Vicent, amb les seues esparses isaboroses tracions... La vida rutlava, vulgar, peresosa, anodina, una mica srdida. Lnic que havia aconseguit elevar-se espiritualment s clar que era ngel. Al tercer curs de carrera es va sentir amb prou forces per declarar el seu amor a Isabel Alberola i desprs comunicar-ho als seus pares, tot demanant-los perd pel seu atreviment dhaver posat tant amunt el seu esguard, cosa que no tenia ms excusa queel gran amor que sentia per la seua filla, feliment correspost. Ell tenia en porta el servei militar, amb el fons procells de la greu situaci del Marroc. I aix tamb el va inclinar a formalitzar la seua situaci amb Isabel per por de perdre-la. No hi havia diferncia de fortunes don Frederic no tenia altra cosa que la casa on vivia (un pis confortable i luxs en la Rambla Mndez Nez) i la carrera, i elbns de la seua muller tampoc no eren res dextraordinari dos modestos pisos llogats a una moderada renda-. Si de cas, queia la balana una mica a favor dngel, que tindria aviat la carrera i seria pel temps propietari del mig mas que corresponia al seu pare i shavia fet una masada important, tot dins, s clar, de termes modestos. A ms, tant don Frederic com la seua muller eren autnticamentlliberals i didees molt modernes en all de les classes i les sangs, i sobretot vertaderament admiradors del gran talent i personalitat del jove, a qui auguraven un esdevenidor brillant. Aix, doncs, van donar el seu consentiment a aquelles relacions que feien la felicitat dIsabel i que sestabliren dacord amb la rigidesa de costums que, tot i el seu liberalisme, imperaven tamb per a aquest cas en aquellacasa, donat el context social inevitable. ... Ladmiraci dels seus parents i convens dAlcoleja, a lassabentar-se daquelles relacions formals dngel, puj de punt aix com el respecte que el jove mereixia en el seu poble. Qui ms nestava orgulls i se nomplia la boca era Cristfol lestanquer, que ho contava a tots els qui volien oir-lo. Enric Valor,La idea de lemigrant. Ed. Gregal, 1982 Comprensidel text 3 punts a) Descriu el tema i les parts bsiques del text. 1 punt b) Resumeix el contingut del text amb una extensi mxima de 10 lnies. 1 punt c) Identifiqueu i expliqueu les marques de modalitzaci que hi ha al text. 05 d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. 05 punts Anlisi lingstica del text 3 punts Indica la pronunciaci delselements subratllats 1 punt 1. formalitzar sorda o sonora 2. renda oberta o tancada 3. respecte oberta o tancada 4. llogats a una moderada sorda o sonora 5. tot dins sorda o sonora Digues quina funci sintctica realitzen els sintagmes subratllats i substitux-los per un pronom feble en loraci.1 punt 1. comunicar-ho als seus pares (l.9) 3. es va sentir amb prou forces (l.8) 4. declarar el seu amor aIsabel (l 8) Escriviu un sinnim dels mots segents, dacord amb el significat que prenen al text. 1 punt 1. breguejant (l.2) 2. aidat (l.4) 3.srdida(l.6) 4. les sangs(l.21) Expressi i reflexi crtica 4 punts Explica les caracterstiques ms importants de lobra literria dEnric Valor. El text reflexa un perode histric anterior a la Guerra Civil Espanyola. Valora la situaci de la narrativaen acabar aquest conflicte bllic. 1.a. El tema que dna coherncia al text dEnric Valor s la vida a la Tillera, centrat en el festeig dngel i amb la intenci de destacar-ne la seua transcendncia al poble. Com que es tracta dun text narratiu, la seua estructura esdev temporal, cronolgica respecte a un temps passat, contat en tercera persona per un narrador omniscient. El primer pargraf...