trabajo

CAUSALITAT

Hume es proposa sotmetre a anàlisis la idea de causa. Aristòtil parlava de quatre causes: Material, formal, eficient i final. Causa eficient, aquella que ens assenyala quin és l’agent que produeix un canvi en el ser.

Suposem que el moviment de la bola que estava en repòs (efecte) és produït per l’impacte de la que estava en moviment (causa). El principi de causalitat es laconnexió necessària entre la causa i l’efecte. Aquesta relació que hi ha entre la causa i l’efecte s’anomenen raonaments sobre la qüestió de fet. Aquesta relació implica ultrapassar l’evidència de la nostre memòria i els nostres sentits.

En la filosofia escolàstica i racionalista el principi de causalitat era una eina bàsica en les demostracions dels objectes de la metafísica i en l’explicació dela realitat. Es considerava que la millor manera de conèixer un objecte era coneixent la causa.

Per Hume el principi de causalitat també es important, ja que s’hi fonamentem totes les qüestions de fet, que són les que ens proporcionen coneixement del món ( coneixement científic).

Si tornem a l’exemple de les boles de billar. Si apliquem rigorosament el principi de la còpia, observem quetenim la impressió de la causa, i la impressió de l’efecte, però no tenim cap impressió que es correspongui amb aquesta connexió necessària entre els dos esdeveniments.

Si ens basem només en l’experiència de l’única cosa de la qual tenim constància, s’ha produït una successió constant en el passat: sempre que es produeix el primer fet ( causa) també es va produir el segon (efecte), però no tenimcap prova per pensar que el que fins ara ha estat així hagi de ser així en el futur. Podríem aplicar el principi d’inducció,però s’hauria de poder demostrar la regularitat de la naturalesa. Podem treure dues conclusions fonamentals:

1. La inferència causal en Hume es redueix a una forma d’associació d’idees basada en l’experiència passada.
2. El coneixement que ens proporciona no és unacertesa. No te valor demostratiu, sinó que es una mera creença. Aquesta associació d’idees es produeix en la nostra ment com a resultat d’observar repetidament una determinada successió de fets. Aquesta es la limitació que tenim amb relació a la nostra possibilitat de conèixer fets futurs, és una simple creença.



ANÀLISI DE LA INFERÈNCIA CAUSAL
Fins a Hume
En Hume
Anàlisi de relació
Connexiónecessària
Successió constant

A B
causa efecte



Vincle?


Idea


Impressió?
AB
A,B

- VALOR ONTOLÒGIC: és alguna cosa objectiva, real que vincula dues coses.
- VALOR GNOSEOLÒGIC: ens proporciona certesa, té valor demostratiu

- NO VALOR ONTOLÒGIC: és alguna cosa subjectiva, una forma d’associació d’idees.
- VALOR GNOSEOLÒGIC DÈBIL: es una simplecreença, basada en l’hàbit i el costum i limitada sempre a impressions.


Es raonable utilitzar sempre que aquesta es basi en l’experiència passada i a condició de saber que només ens pot proporcionar una mera creença. Només es podrà realitzar entre impressions. Hume utilitzarà aquest criteri per fer una crítica sobre la possibilitat de demostrar els objectes de la metafísica.

Per Humer,substància és una idea complexa formada per la imaginació mitjançant les lleis d’associació d’idees. Es simplement un nom ( nominalisme). No podem afirmar que designi alguna cosa real que existeixi també fora del pensament, ja que no tenim cap impressió.

La imaginació portada per l’hàbit, en obervar un conjunt de qualitats que apareixen en una contigüitat espaciotemporal, les associa entre si lesconsidera com una unitat. La substància és una idea complexa que designa una col·lecció d’idees simples unides per la imaginació.

Un nom que designa una col·lecció d’idees simples, permet designar un conjunt d’objectes individuals que tenen unes qualitats en comú.








Combina l’aplicació del principi de còpia amb els límits que ha definit l’ús de la inferència causal. No està...