Trabajo

El cinema americà a la Segona Guerra Mundial: Ignasi Massafret
En aquest exercici, he volgut desmarcar-me del centre neuràlgic de la Segona Guerra Mundia, Europa. El bell continent va ser, a l’inici, el principal punt del conflicte bèl·lic més cruent de la història. En quest treball he volgut comprendre com va viure la indústria cinematogràfica americana la irrupció d’una guerra en la qualno va prendre part de bon principi, però va tenir-hi un paper decisiu. Els motius pels quals hi va entrar més tard i com ho va fer, m’ahn cridat l’atenció i en les següents línies, miraré d’explicar-ho.
Als seus inicis, la guerra havia estat un tema espinós per al cinema americà, però després de l'atac japonès a Pearl Harbor, Hollywood va centrar tots els seus esforços en mostrar el seu punt devista. 
Per comprendre per què Estats Units va trigar tant a entrar en la II Guerra Mundial, cal pensar en el terrible espectacle dels dotze milions d'aturats en el dur hivern de 1932-33 i en els deu milions que encara havia el 1938. El xoc per a la mentalitat americana va ser enorme i profund, i feia preveure repercussions a llarg termini.
Amèrica del Nord no era l'únic país partidari que aquestgegant, quedés aïllat del conflicte. Cap altra nació de tot el món es va mostrar disposada a actuar quan Hitler va tornar a ocupar els territoris del Rin el 1936, o quan tant Itàlia com Alemanya van enviar tropes per lluitar al costat de Franco en la guerra civil espanyola .
Després que els japonesos fessin seu el Nord de la Xina el 1937, Roosevelt va pronunciar a Chicago un famós discurs en quèdemanava que es posés en «quarantena» als països agressors (o, dit en altres paraules, que s'implantés un embargament internacional contra Japó, Itàlia i Alemanya) perquè el «virus» de la guerra no infectés l'hemisferi occidental. 
Quan, finalment, va esclatar la guerra a Europa, el Congrés Americà, encapçalat pel mateix Roosvelt, va celebrar immediatament una sessió especial per aprovar unaclàusula que permetia a les potències estrangeres adquirir armes als Estats Units, sempre que fossin pagades en metàl·lic i transportades en vaixells no americans. Aquesta mesura estava destinada a ajudar a Gran Bretanya que, malauradament, no tenia ni els diners ni els vaixells necessaris per complir aquestes normes.
Aquest va ser un període difícil per a Hollywood. Els grans magnats de laindústria coneixien tots l'enquesta Gallup, segons la qual tot i que un 84% dels nord-americans desitjaven la victòria aliada, el 96% opinava que el seu país havia de quedar al marge del conflicte. Aquesta contradicció gairebé va paralitzar la indústria del cinema.
L'estiu de 1939, tots els estudis van proposar dins els deus plans de producció, portar a la pantalla un seguit de pel·lícules contràries alrègim nazi, sobre espionatge o sobre refugiats polítics.
La Warner Brothers, que havia realitzat l'única pel·lícula explícitament anti-nazi del període immediatament anterior a la guerra, “Confessions of a Nazi Spy”, l’any 1939, va ser advertida oficiosament pel Govern que no havia de produir més films d'aquesta mena. L'abril de 1940 van arribar a Hollywood notícies que diversos exhibidorspolonesos que havien projectat “Confessions of a Nazi Spy” i havien estat penjats en els vestíbuls de les seves pròpies sales.
La Warner es va dedicar, per tant, a emmascarar la seva postura en contra del nazisme realitzant pel·lícules com ara “The Sea Hawk” (1940), en què Errol Flynn, en el paper d'un soldat dels més durs, fa realitat una Anglaterra, que infligeix ​​una aclaparadora derrota a l'ArmadaInvencible espanyola, un clar paral·lelisme amb la Luftwaffe i la Batalla d'Anglaterra.
Quan els alemanys es van llançar a la "guerra llampec", el 1940, van augmentar els enfrontaments entre els aïllacionistes i els partidaris de la intervenció. Charles Lindbergh, l'heroi de l'aviació dels anys 20, es va mostrar apassionadament en contra de la intervenció i va advertir que la participació...