Trabajos

 Comentari de Història de la Filosofia

Aquesta és, doncs —vaig dir jo—, estimat Glaucó, la imatge completa que cal aplicar a les paraules que s’han dit abans, tot associant el món que se’ns apareix a través de la vista amb l’habitatge de la presó i la llum del foc que hi ha amb l’energia del sol; i si compares la pujada al món de dalt i la contemplació dels objectes que hi ha amb l’ascens del’ànima cap al món intel·ligible no et desviaràs pas de la meva conjectura, ja que és aquesta la que desitges escoltar. Només la divinitat sap si per atzar resulta vertadera. És aquesta, doncs, la meva manera de veure la qüestió: en el món cognoscible la darrera idea que es percep és la del Bé i amb prou feines pot ser percebuda; un cop percebuda, però, cal concloure que és la causant de tot elque hi ha de recte i de bell en tots els éssers; en el món visible és ella la que va engendrar la llum i el seu sobirà; en el món intel·ligible ella és la sobirana i la fornidora de veritat i d’intel·ligència, i que cal que la contempli aquell que es proposi actuar assenyadament tant en la vida privada com en la pública.
PLATÓ. República, VII

1. Expliqueu breument (entre seixanta i centparaules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.
Les principals idees del text són: la recerca de com és la realitat i com podem arribar a conèixer-la.
Compara el món sensible amb l’habitatge de la presó, que faria referència al problema de com és la realitat. Una altra comparació es la llum del foc de la presó associada a l’energia del sol, també relacionant-lo amb la primeraidea.
La sortida de la presó relacionada amb l’ascens de l’ànima, es el camí de com poder conèixer la realitat. Aquest seria un problema epistemològic.
Més a sota ens cita la idea de Bé, es el causant de la perfecció dels éssers. I per últim que contemplar el Bé, que es la realitat, només poden arribar els qui actuïn bé, que aquí es on acabaria el problema epistemològic.
2. Expliqueu breument(entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots o les expressions següents:
a) «ànima» Part del cos que no podem percebre per la vista i que és la responsable del món de les idees.
b) «món intel·ligible» món oposat al sensible, és el mon racional anomenat també món de les idees que mitjançant el pensament podem arribar a conèixer.
3. Expliqueu el sentit dela frase següent del text: «en el món cognoscible la darrera idea que es percep és la del Bé i amb prou feines pot ser percebuda». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)
Per comença quan ens diu que en el món cognoscible (intel·ligible) la darrere idea que es percep és la del Bé, ens vol dirque el Bé es la idea suprema en aquell món. Després diu que amb prou feines pot ser percebuda, es a dir, que la dificultat de l’ànima humana per a conèixer al Bé es un esforç continu que només pot arribar el que tingui mols coneixements.
Plató ens vol expressar amb aquesta frase que, el problema de com es la realitat entre els dos mons dona pas al problema epistemològic. Que com l’ànima potarribar al món de les idees, i clarament expressa que es un gran esforç per a l’esser humà arribar a conèixer la idea de totes les idees.
4. Compareu la concepció platònica del paper de la raó en l’adquisició de coneixement amb una altra concepció del paper de la raó en l’adquisició de coneixement que es pugui trobar en la història de la filosofia occidental.
Plató té dues idees de coneixement, lade la reminiscència, l’ànima recorda tot allò que ha aprés en el món racional , i la dialèctica, la idea de superació, de progrés, representada en la comparació en el qual el coneixement es va adquirint a poc a poc de manera creixent. Aquest període de coneixement està dividit en dos i cada part fa referència a un dels dos mons descrits per Plató. El primer, el món sensible el qual està...